elmusa

Benifato. Es vivia molt bé

Per a qui no conega Benifato, només dir que és un dels pobles més bonics de la Marina Baixa. Situat a la Vall de Guadalest, els seus carrers s'adapten a l'abrupta orografia de la vall, formant un nucli xicotet però molt ric, amb gran quantitat de detalls que el fan especial.

Actualment la pilota només es conserva per a la partida de festes, amb jugadors de Benimantell, població veïna amb gran afició a la pilota. Temps enrere, per contra, l'afició era molt gran. Pepe Vicent, veí del poble em deia: "A sacs es venien les pilotes!", en referència als sacs que comprava son pare a Alcoi i després venia al bar que regentava.
 

Imatge d'una postal antiga. Junt a la façana de la dreta treia la banca,
havent de dirigir la pilota cap al carreró. Foto: Josep M Congost

Un dels llocs més apreciats al poble era la placeta de l'església, dominada per la senzilla façana neo-gòtica d'aquesta i el campanar quasi exempt. Es protegien les finestres de la façana d’una de les cases amb taulers de fusta i es practicava el joc indirecte sense paret lateral (recomane llegir els articles de Víctor Iñurria en pilotaveu al respecte), amb gran quantitat de travesses entre el públic, assegut al banquet d’obra de la façana enfrontada i que encara es conserva. També es jugava a pilota al trinquet de pilota grossa. Aquest trinquet, de característiques similars als que encara es conserven a l'Abdet o Benimantell entre d'altres va ser substituït al segle XX per una casa i no queda d'ell cap rastre.

Com es pot veure, per l’escala urbana es practicava molt modalitats necessitades d’espais xicotets. Així i tot les llargues eren el joc de les partides més importants, com a tots els pobles dels voltants. Es practicava principalment en dos llocs: per una banda l'era junt a l'escola, a la part més elevada del poble, tot i que no hi havia cap paret.

Per l’altra banda el Carrer del Llavador: És un carrer que als aficionats de comarques menys accidentades els pot semblar impossible per a jugar però en el cas de Benifato és el que millors condicions reunia. La irregularitat del carrer és excepcional: arranca a la Plaça Major, amb un tram d'uns dos metres d'amplària, després de l'encreuament amb el Carrer de l'escola la secció s'amplia, però comença a tindre una pendent prou pronunciada i apareix un marge de pedra seca a la banda dreta. Per acabar, el carrer es torna a fer estret alhora que manté el marge de pedra i la pendent, dificultant molt el joc. Amb la intenció d'evitar algunes irregularitats del carrer també es jugava a perxa, posant la burga en el tram més ample per així centrar allà el joc i evitar les zones estretes i part de la pendent.
 



Secció al llarg  i planta del Carrer del Llavador. Josep Maria Congost

Les partides que es jugaven allà eren les de major afluència de públic, que podia situar-se a la plaça major, on aleshores existia un banquet darrere de la banca, al tram més ample i l'entrada del Carrer de l'escola o sobre el marge de pedra. Eixes partides, tot i existir les travesses, transcorrien amb un gran ambient festiu, arribant fins i tot a tirar els jugadors coets borratxos a mitjan quinze per  fer-los fugir pegant voltes a la font i provocant la rialla del públic en general.
 

Fotografia del Carrer del Llavador vist des del rest. Foto: Josep M Congost

Perquè, tal i com em va dir Pepe Vicent: "És que en estos poblets es vivia molt bé."

Josep M Congost