Per què es compta amb quinzes en la pilota valenciana?

Durant els molts anys que he dedicat a l’estudi de la Pilota Valenciana, sempre m’he estat fent la mateixa pregunta, “Per què tenim aquesta forma de comptar?”.
 
El ben cert és que no es tracta d’un tema baladí, donat que molts estudiosos han volgut escorcollar en els llibres i d’altres informacions per tal d’assegurar la resposta.
 
Si ens fixem en la manera tradicional i antiga de comptar dels “Marxadors”, és a dir el Jutges que comptabilitzaven els “Tantos” durant la Partida, homes que generalment no tenien estudis i en la majoria dels casos res en sabíem de “Números”, veurem que utilitzaven unes pedretes formant un quadrat o un cercle, i el posaven al seu costat de forma que a cada punt adquirit col·locaven en cadascú dels extrems de l’esmentat dibuix, una pedreta, adjudicada a l’equip que l’havia guanyat el Punt i així s’anava completant el quadrat o el cercle a base de quartes parts, fins que en tancar la figura s’havia aconseguit un “Joc”, apuntant en el terra o en una llesca de material qualsevol eixe punt amb un valor de 5 (Cinc).
 

Marcador tradicional. Fotografia: Hugo Cabanes Ordiñana
 
La partida es jugava tradicionalment a 12 Jocs, la qual cosa és fàcil d’entendre que 12x5=60, és a dir la llargària de la Partida, coincidia amb el recorregut del Cercle o Figura Perfecta.
 
En el parlar popular mai es diu que la partida “Va a seixanta” sinó que “Va a 12 jocs”.
 
Cal observar que les primeres notícies del joc ens arriben del món militar i de la noblesa, la qual cosa no vol dir que el poble no jugara, donat que les fonts de les quals disposem de qui podia deixar informació escrita o gràfica, i el poble de l'època medieval no es va caracteritzar per la seua cultura i aportació de dades.
 
Algunes dades interessants per la cronologia del Joc poden ser que:
 
.- L'any 1217, el Rei de Castella Enric I, mor en beure aigua freda després d'una partida de pilota.
.- L'any 1230 es va construir un Trinquet cobert a França.
.- L'any 1250 es va construir un altre Trinquet a Dijon (França).
.- L'any 1292, mor el Rei de França Felip el Bell en beure aigua freda després d'una partida de pilota.
.- En el segle XIV, semblant sort va córrer Luis Hutín, rei de França i de Navarra.
.- L'any 1315 El Rei d'Anglaterra Eduard II va prohibir jugar a pilota.
.- L'any 1349, el rei d'Anglaterra Eduard III va tornar a prohibir el joc de pilota
.- L'any 1391, els Jurats de la ciutat de València van prohibir jugar a pilota als carrers de l'interior de la ciutat murallada.
 
Si ens documentem d’una manera més tècnica podem dir que tot està basat en el sistema Sexagesimal, el qual era una forma de comptar que encara persistia a l’Edat Mitjana en moltes formes i de les quals encara mantenim algunes, com ara el Temps (Hores; Minuts i Segons) i els angles (30; 60 i 90).
 
Els Jocs de Pilota foren molt practicats durant l’Edat Mitjana a partir del Conegut “Jeu de Paume”, que posteriorment va derivar mitjançant una sèrie de canvis, per un costat a l’aparició del Tenis i per altra al manteniment dels Jocs amb la Mà coneguts com a Longue Paume i entre nosaltres “Llargues”, nom que hui i després de complexes relacions internacionals ha batejat les formes de jugar en els Campionats Mundials, feina de la qual més o menys en sóc “Culpable”.
 
Sembla ser que l’origen del sistema sexagesimal (en base 60) es remunta a una manera de comptar usant els dits de les mans. Sembla ser que en l’Antiguitat els habitants de l’anomenat “Creixent Fèrtil” comptaven assenyalant amb el dit polze de la mà dreta, cadascuna de les 3 falanges dels restants dits de la mateixa mà, començant pel menovell. Així es podia comptar fins 12 = (3x4).
 
I per a seguir amb xifres majors, cada vegada que realitzaven aquesta operació alçaven un dit de la mà lliure (l’esquerra) fins completar 60 unitats (12 x 5 = 60), xifra que va ser considerada una «xifra rodona», convertint-se en una referència habitual en transaccions i mesures.
 
Dividint 60 pels quatre quadrants abans susdits ens eixen els valors 15, 30, 45 (Posteriorment, sembla que per comoditat oral, al cantar la Partida, es va passar del quadraginta quinque al quadraginta) i al tancar el quart s’obtenia el Joc.
 
Així mateix, encara que no tenim documentació suficient per afirmar-ho de forma fefaent, el Jeu de Paume, es practicava habitualment amb travesses de diners, i existeixen documents dels segles XIII-XIV que aporten informació sobre algunes lleis alemanyes que prohibien les apostes superiors a seixanta “deniers (moneda francesa d’ús comú en centreeuropa). També existia una moneda que equivalia a “quinze deniers, el “gros denier tournois. Raó aparent per la qual cada punt guanyat es contès com a “quinze, és a dir, una moneda de “quinze deniers”.


Jeu de Paume. Fotografia: jdpfontainebleau.com
 
 Ja hem dit que a Europa es va estendre el costum de comptar 15, 30 i 45, però a València per algun motiu que desconeixem es va imposar la substitució de 40 per VAL.
 
Aquest sí que n’és un repte important per als investigadors i pel que a mi fa tan sols he pogut assolir el coneixement de la possible utilització de la forma llatina “Vale” amb significat de “Adéu”, “Que et trobes bé”, “Ja s’ha acabat”, etc. donat que en arribar a tenir els 40 pràcticament es podia dir que el Joc estava guanyat i s’establia una mena de comiat, malgrat que el contrari podia reeixir i llevar-li eixe “Vale”, (en valencià “Val”), tornant a enfrontar-se per tal de guanyar-lo i tractar de fer-ne el Joc.
 
Una petita informació gramatical clàssica, que voldria justificar el què he dit, seria que Vale 2.a pers. de sing. de l’imperatiu de “Valēre”, amb el significat que he dit anteriorment, també s’utilitzava com a comiat a un mort o per a allò què es deia per rematar alguna cosa i “Finalitzar”.
 
Un exemple interessant és la frase “Ave atque vale”, famós fragment d’un dels poemes que Càtul (Carmina) dedica a la mort del seu germà i que podria traduir-se com:
 
“atque in perpetuum, frater, ave atque vale”. (i en la eternitat, germà, saludar-te i acomiadar-me)
 
Hem de tenir en compte que el Joc ha de guanyar-se per 2 quinzes d’avantatge, raó per la qual si un equip tinguera Val i l’altre l’igualara, baixaria el que tenia Val i passarien tots dos a tenir el que es coneix com “A Dos”, és a dir a 2 quinzes de guanyar el Joc.
 
Cosa semblant que ocorre al Tenis, no debades aqueix esport és fill del Jeu de Paume, quan la noblesa va arribar a la conclusió que la Pilota amb la mà, feia mal i es varen anar inventat diverses eines d’ajuda, com fou el Trinquet, i posteriorment la Raqueta.

 
Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V