elmusa

Oliva, ‘Dos trinquets a fosques’

Molts són els fets que estan ocorrent a Oliva al món de la pilota. La “cuna” del raspall, bressol de pilotaris, poble de les més grans figures del raspall… Sí, ens omplim la boca a l’hora de parlar de pilota a Oliva però…
 
Aquest “però” porta una llarga història que arranca en 1992 i es perllonga fins a l’actualitat on pareix que ja tenim data de caducitat per als problemes, i que així siga!
 
Volia dirigir-me a vostés, lectors i amants de la pilota, per contar-los la tragicomèdia de “Dos trinquets a fosques”,  i per això vaig recórrer, per il·lustrar-me, a Vicent Malonda, membre de la nissaga de pilotaris dels Malonda d’Oliva, no jugador, però sí incansable treballador.
 
Vam seure a la terrassa de sa casa on molt amable la seua dona em va oferir infusions, xocolate calent...el que volguera, molt servicials, com a casa;  i em dispose a preguntar-li pel fet de com hem aplegat a Oliva a tindre dos trinquets i cap obert. Vicent, que és home de lletres, comença a contar-me des dels inicis del club de pilota  d’Oliva, un dels més actius en l’actualitat que conté més de 200 socis, una nombrosa escola de pilotaris i un entusiasmat i col·laborador grup d’aficionats que treballen de forma incansable per potenciar la pilota.
 

Escola de Pilota Oliva 2013. Fotografia: C.P.V.Oliva  
 
M’explicava Vicent que al 1986 el raspall va viure uns anys de glòria a Oliva, partides dissabtes, diumenges al matí i dilluns, i el trinquet sempre de gom a gom. No obstant açò, a l’entrada dels anys 90 van aplegar les vaques flaques, i la pilota amenaça que desapareixeria. Tanmateix, em contava amb satisfacció, en 1992 va aplegar la figura de Pepe Boscà, conegut per tots com a “Boscà”, home generós, i forner, qui per amor a l’art va decidir apostar per la pilota, i va agafar les regnes del trinquet perquè mai morira, “per Sant Roc!” va prometre el bo de Boscà.
 
Cal destacar que el trinquet era privat, però Boscà el gestionava per la il·lusió de vore les màximes figures al seu poble. Servisca aquest article, a nivell personal, per reconèixer la tasca de Boscà, perquè segurament per ell, per mantindre-la viva, hui escric de pilota.
 

Un dimarts de partida. Primer a la dreta assegut Pepe Boscà, just darrere de peu
Vicent Malonda i el tercer d'esquerra a dreta Michel Soler. Fotografia Jose Tomé
 
L’any 2008, el club de pilota d’Oliva, que ja existia abans, de la mà de Morera, i Carlos, grandíssims pilotaris, i Sergio Sánchez, juntament amb Vicent, entre d'altres, potencien la importància del club i decideixen que entre tots, d’una forma altruista i col·laboradora el farien créixer. I a partir de 2009, Morera, Domingo Llorca i Vicent comencen a gestionar l’activitat del trinquet, recordem, encara privat, però amb tot el suport de l’ajuntament, el regidor d’esports del qual era Waldo.
 
I continuaren treballant per oferir partides professionals cada dimarts, crear una escola de pilota, i amb Sergio Sánchez, a qui sempre Vicent destaca i agraeix la seua tasca, van aconseguir atraure nous aficionats al trinquet. Em conta Vicent amb un somriure, aquelles vesprades d’hivern que passaven sols al trinquet, amb l’única finalitat d’obrir el trinquet i intentar que algú, per casualitat, entrara i s’interessara pel nostre esport.

Amb treball, constància i cabuderia, aquests homenots van aconseguir el seu propòsit: el trinquet tenia vida els set dies de la setmana. Primer les falles i després els Moros i Cristians s’impliquen en el món de la pilota i creen campionats festers, fet que provoca una autèntica revolució de la pilota. Va ser brillant! Als bars es parlava de pilota, el trinquet s’omplia, els xiquets volien ser pilotaris...la pilota estava viva a Oliva, i com la positivitat es contagia, es provoca una ona expansiva que contagia també altres  pobles on es practica el raspall. El raspall torna a viure anys de glòria, fins i tot, es crea la coordinadora Rojos i Blaus per vertebrar-lo.
 
Tal és l’interés per la pilota al nostre poble que, fins i tot, a les eleccions de 2007, PSOE i Bloc porten als seus programes la construcció d’un nou trinquet, municipal, a la nostra ciutat; altres partits, proposaven la restauració del vell. És a dir, la pilota havia aplegat, fins i tot, a l’agenda política de la nostra ciutat.
 
Finalment, l’1 de desembre de  2010 comencen les obres de construcció del que serà la nova catedral del raspall.
 

Nou trinquet d'Oliva en construcció. Fotografia. C.P.V.Oliva
 
Aquesta construcció havia dacabar-se en abril de 2011, però no fou així, i començà el particular calvari del club.  Són molts els problemes amb la cimentació, amb les galeries... La partida destinada a la instal·lació elèctrica es destina a solucionar desperfectes, les obres acaben, amb el trinquet a fosques.
 
Paral·lelament transcorria la història del vell trinquet, que encara era privat. Començaren els tràmits per adquirir el nou trinquet i convertir-lo en municipal, però les coses es compliquen, fins i tot, per problemes amb el propietari, el trinquet es tanca durant dues setmanes. Però, es va solucionar, i va continuar l’activitat. No obstant açò, amb les lògiques dificultats que comporta gestionar un edifici de finals del segle XIX amb un estat de conservació prou deplorable, sempre amb l’esperança que el nou trinquet s’acabaria prompte.
 
La situació no millorava, el nou trinquet no aplegava i el vell se’n venia avall, però com que la il·lusió i l’amor de la pilota era tan gran i ningú volia que entorpira  el triangle virtuós (partides professionals, escola i aficionats) que s’havia creat com a bandera del club, es decideix amb un esforç comú, especialment del grup d’aficionats joves i pares de xiquets de l’escola, pintar i millorar el trinquet vell. Des d’aquest mitjà, torne a fer ús per agrair-ho a tota aquesta gent, sense ells la pilota a Oliva no brillaria.
 
Terra, mar i aire es van mobilitzar perquè res frenara la il·lusió de tota aquest gent de la pilota, d’aquestes persones que adquiriren el món de la pilota com a part del seu ADN, perquè quan alguna cosa es viu amb tanta passió, res ho pot detindre. I la pilota continuava rodant i progressant.
 
Us heu adonat que amb les condicions més adverses sempre s’ha treballat i s’ha sumat per fer més gran la pilota? Res no ha pogut mai frenar l’activitat d’un club que ha treballat sempre per crear base social a la pilota.
 

Trinquet d'Oliva durant la final del Trofeu Gregori Maians 2014. Fotografia: C.P.V.Oliva
 
Apleguem a 2014, l’actualitat, i continua el “però” que nomenava al principi de l’article. El passat dilluns 17 de novembre es fa públic que per Nadal s’adjudicaran les obres del nou trinquet, i amb un màxim de quatre mesos, després de tant de patiment, podrem accedir ja a l’espectacular trinquet situat al poliesportiu, com la resta d’esports. “Però”, a l’endemà, dimarts 18, es tanca el vell trinquet a causa de problemes amb la instal·lació elèctrica, on un treballador de l’ajuntament, a qui aprofite per donar ànims, es va quedar agarrat a la corrent, i sort que estava allí Michel Soler, el soci que més hores fa al trinquet, sempre oportú i voluntariós, amb un acte d’instint i valentia, es va agarrar a ell i espentant-lo li va salvar la vida.
 
I vista la perillositat del trinquet per la instal·lació elèctrica, els focus s’apaguen i es tanca el trinquet. Ens quedem amb dos trinquets parats, dos trinquets a fosques, estem al carrer, orfes de trinquets.
 
A pesar del disgust general de tots els aficionats a la pilota, s’afronta aquest nou repte amb energia i es busquen carrers on poder jugar, es trasllada l’escola al frontó municipal, es treballa per superar les adversitats.
 
I així estem actualment, amb dos trinquets a fosques, buscant llocs alternatius on jugar, “però” (ara sí en positiu), comencem a vore la llum, en menys d’un mes podrem tornar a accedir al vell trinquet mentre conclouen les obres del nou, que acabarà finalment l’abril de 2011, perdó, abril de 2015.
 

Nou Trinquet d'Oliva. Fotografia: C.P.V.Oliva
 
Acabava la conversació amb Vicent demanant-me que tancara l’article amb positivitat, que els vents comencen a ser-nos favorables. Com a mostra d’agraïment per ajudar-me a escriure aquestes línies, i també, pel seu treball incansable per la pilota, rasparé el final d’aquest text amb una frase del  missioner valencià Vicent Ferrer que acostume a recordar en els moments difícils: “El moment més obscur de la nit es produeix just abans de fer-se de dia”. Que així siga!
            
Joan Mata  
Pilotari i membre del C.P.V. Oliva