La partida del dissabte: Remar i quedar-se a la vora.

Qui escriu aquestes línies no pot fer-ho sense obviar que el que lligen serà l’últim article que apareixerà en aquesta etapa de vida de PilotaViu. La mala notícia que vam conéixer fa uns dies hauria de fer reflexionar sobre no poques realitats. Per exemple, quin és el futur del periodisme en general i del periodisme digital en particular? Què està disposat a fer el consumidor perquè existisca una oferta que s’ajuste a les seues preferències? Són el diari i la pilota víctimes d’un procés general de dissolució de la identitat valenciana? Són conscients els dirigents i els aficionats del símptoma inquietant que és la desaparició de PilotaViu?

I amb aquestes i altres preguntes al cap, dissabte vam assistir a Pelayo a l’última partida de l’any, que no va acabar de convéncer els espectadors. Enfaixats de roig, Soro i Natxo, amb Miguelín a la pedra, van quallar una bona actuació contra Francés i Jesús, amb Oltra a la ferida, que només van oferir un bon nivell quan ja era massa tard per a capgirar el marcador. El 35-15 definia perfectament la desigualtat dels primers jocs, en què el rigor i solidesa dels rojos contrastaven amb les errades impròpies d’uns blaus que no s’havien tret la son de les orelles. En a penes vint minuts el desenllaç de l’encontre semblava vist per a sentència.

Amb els blaus més entonats vam assistir als moments més interessants de la vesprada. Soro III i Natxo seguien sense dubtar ni concedir a penes res als oponents mentre que Jesús s’empleava a fons i Francés començava a assemblar-se al que tots coneixem, de manera que arribàrem al 50-35 sense que els blaus hagueren dit l’última paraula. Fins aquell moment, els rojos havien fet el dau sense sentir-se massa exigits tot i que els blaus començaven a carburar i s’entreveia que el rumb de la partida podia canviar.

En efecte, el 50-40 confirmava la tendència a l’alça dels blaus, que van protagonitzar uns quants quinzes meritoris davant d’uns adversaris que, això sí, conservaven la calma. El rest de Petrer i el mitger de Silla carregaven quan podien i remaven quan tocava i quan el 50-45 semblava més a prop, Francés i Jesús no van ser capaços de fer el dau i l’opció de la remuntada o d’un final més ajustat es va esfumar. El 60-40 confirmava una bona actuació de Soro III, molt segur i seré tota la vesprada, perfectament acoblat amb Natxo, que ahir va ser més regular que el mitger oponent.

Per concloure, només em queda manifestar que ha sigut un privilegi poder participar en La partida del dissabte al costat de bons coneixedors de la pilota, i desitjar també que el 2019 siga un any millor per a vostés i la pilota.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí