El comiat de la vergonya

Des d’Aficionats a la Pilota de Bellreguard, lamentem molt la marxa i pèrdua de l’única font diària que ens informava del que ocorria en el nostre esport arreu del País Valencià. Aquesta aturada de PilotaViu és més greu del que pareix perquè, sense aquesta revista, no sols perdem els lectors sinó que perdem la pilota del segle XXI. Es perd l’embranzida que agafava ara amb clubs, jugadors, editorials, etc., com a conseqüència de la pèrdua d’un dels seus grans baluards per falta de fons.

Tal vegada, les coses no s’han fet de la millor forma, segurament no per falta ganes ni d’esforç. Si recuperem algun dia un mitjà esportiu de la qualitat de PilotaViu haurem d’aportar noves idees per tal que puga mantindre's. Pensem que per al futur, si ens el guanyem, necessitarem elaborar un projecte cooperatiu, en el qual s’incorpore més gent al projecte. No parlem de col·laboradors, sinó del poble assumint més òrgans dins del mitjà.

A més, la poca participació en els òrgans decisius comporta que no hi haja la figura dels difusors perquè només hi participa poca gent. Hui en dia, necessitem com més gent millor per a portar la pilota i els continguts del mitjà a tot arreu. És a dir, necessitem que la pilota i el mitjà tinga la massa social difusora en tots els àmbits, que estiga present dins i fora del trinquet.

Aquesta pèrdua afecta a tots i, sobretot, la resta de projectes que quedaran orfes de l’únic diari especialitzat de pilota: els programes com “Va de bo”, en À Punt, Ferida i sobretot els pilotaris, que es quedaran coixos sense la faena de visibilització de PilotaViu.

Per tant, volem donar als companys de PilotaViu molt d’ànim i desitjar que tornen al més prompte possible. Perquè, igual que el pilotari necessita esparadrap per a jugar, la pilota necessita un projecte com PilotaViu per a seguir coexistint amb el present.

 Aficionats a la Pilota de Bellreguard