La partida del dissabte: Lluita a cara descoberta a Pelayo
La temporada no acaba de prendre vol al trinquet de Pelayo pel que fa a la presència de públic. Dissabte passat, tot i la composició de dos trios ben disposats per a l’espectacle, els buits a l’escala eren notoris i les galeries estaven de mostra. Potser l’absència continuada de les primeres figures en partida sabatina disculpe molta cosa.
Així i tot, l’espectador que va fer cap al trinquet va poder gaudir per moments d’una partida de qualitat, emocionant, amb daltabaixos al marcador, i que explica en bona part la lluita esportiva que mantingueren els dos trios a carta descoberta. Finalment, els germans de Silla, Santi i Jesús, acompanyats en la punta per Carlos del Genovés, amb faixa roja, acabaren imposant-se per 60-50 a José Salvador, Raúl de Godelleta i Álvaro de Massalfassar. Més enllà del resultat final, els dos trios isqueren a donar-ho tot des de bon començament. Particularment atractiva havia de resultar la resposta que pogués donar José Salvador, jugador fet als trinquets de la Plana i que s’anuncia poc en vesprades estelars al trinquet de la capital. El de Quart de les Valls deixà molt bones sensacions, a estones excel·lent, amb una maduresa de joc que li augura molt de recorregut. Notabilíssim per davant, gratificant en el rebot, la seua caiguda d’escala parla de tu al contrari. La indefinició del seu dau li impedeix, encara, assolir majors quotes d’autoritat. Tots aquests valors li valgueren al seu equip l’embranzida inicial en el marcador, situant-lo en 15-25 després de que els rojos encara estigueren tractant de llegir la partida.
La reacció dels rojos, comandada per Santi i Jesús, no es podia fer esperar. Els germans busquen com pocs la corda, sempre baixant la pilota, obligant el contrari a treballar per davant. Quan posaren fil a l’agulla, capgiraren el marcador amb un contundent 45-30. Tot i l’esforç dels contraris, l’onada roja donava a bon recapte tots els quinzes. La lluita blau a blau sempre queia de la seua part. Tanmateix, amb 45-30 i val i quinze, Carlos no estigué fi a l’hora de tancar el joc de la veritat, la qual cosa permeté als blaus tornar a creure en ells. Amb la igualada a 50, arribaren els quinzes més tensos i apassionants de la vesprada, amb els dos equips posats a ratlla, però Santi alçant pilotes meritòries i Jesús assumint la responsabilitat del seu equip impediren la igualada a 55 després de salvar tres val en contra.
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
Cèsar Ferrandis
Així i tot, l’espectador que va fer cap al trinquet va poder gaudir per moments d’una partida de qualitat, emocionant, amb daltabaixos al marcador, i que explica en bona part la lluita esportiva que mantingueren els dos trios a carta descoberta. Finalment, els germans de Silla, Santi i Jesús, acompanyats en la punta per Carlos del Genovés, amb faixa roja, acabaren imposant-se per 60-50 a José Salvador, Raúl de Godelleta i Álvaro de Massalfassar. Més enllà del resultat final, els dos trios isqueren a donar-ho tot des de bon començament. Particularment atractiva havia de resultar la resposta que pogués donar José Salvador, jugador fet als trinquets de la Plana i que s’anuncia poc en vesprades estelars al trinquet de la capital. El de Quart de les Valls deixà molt bones sensacions, a estones excel·lent, amb una maduresa de joc que li augura molt de recorregut. Notabilíssim per davant, gratificant en el rebot, la seua caiguda d’escala parla de tu al contrari. La indefinició del seu dau li impedeix, encara, assolir majors quotes d’autoritat. Tots aquests valors li valgueren al seu equip l’embranzida inicial en el marcador, situant-lo en 15-25 després de que els rojos encara estigueren tractant de llegir la partida.
La reacció dels rojos, comandada per Santi i Jesús, no es podia fer esperar. Els germans busquen com pocs la corda, sempre baixant la pilota, obligant el contrari a treballar per davant. Quan posaren fil a l’agulla, capgiraren el marcador amb un contundent 45-30. Tot i l’esforç dels contraris, l’onada roja donava a bon recapte tots els quinzes. La lluita blau a blau sempre queia de la seua part. Tanmateix, amb 45-30 i val i quinze, Carlos no estigué fi a l’hora de tancar el joc de la veritat, la qual cosa permeté als blaus tornar a creure en ells. Amb la igualada a 50, arribaren els quinzes més tensos i apassionants de la vesprada, amb els dos equips posats a ratlla, però Santi alçant pilotes meritòries i Jesús assumint la responsabilitat del seu equip impediren la igualada a 55 després de salvar tres val en contra.
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
Cèsar Ferrandis