Dau i títol per a Puchol II

La història és capritxosa, li agrada recrear-se en sí mateix, jugar a les repeticions. Ahir, Puchol II hagué de reviure pam a pam al Trinquet de Pelayo les pulsions guanyadores de fa dos anys en un darrer joc, tens i emocionant, que culminà amb la consecució del seu segon títol individual. Com un replai fixat en la memòria, el de Vinalesa tornà a deixar córrer una pilota calcada com fa dos anys fins al cap i, caiguda d’escala, es disposà a donar-li la mà fins a la galeria del rest en un esforç final que sabia a victòria. Enmig de la cridòria generalitzada, Puchol II s’havia convertit en el nou campió individual de pilota.

No ho tingué fàcil, però. Pere-Roc II va ser el rival corretjós i persistent que va posar contra les cordes al seu contrincant. El seu bagatge no ha deixat de créixer com ho demostra aquesta segona final consecutiva. Potser la revallada inicial li va impedir de ser el campió. No ho sabrem mai. El cas és que la seua feta de dau, impol·luta tot el matí, feia molt de camí contra un Puchol que no va saber trobar els seus recursos en la restada. Tenallat entre els panys del rest, el de l’Horta Nord tan sols tingué val en una ocasió desaprofitada per alliberar-se de la tensió a que el sotmetia Pere-Roc en cada llistonada seca del dau.

Tanmateix, Pere-Roc també quedà condemnat pel dau de Puchol II. A pesar de la ferida d’Oltra, molt incisiva, Xavier treia els jocs del dau en moure-la amb intenció. En cap moment va donar oportunitat al de la Marina Baixa de trencar-li la feta. Així les coses, la partida es convertí en una anada i tornada de pilotades ben fetes des del dau per part dels dos contendents, amb quinzes de factura ràpida i poc vistosos, la qual cosa no els permetia de lluitar contra els imponderables del rest. La victòria passava per desxifrar els secrets de la restada. Cap dels dos estigué a l’alçada de la responsabilitat per alliberar-se de la pressió i l’exigència mental que suposava la igualada a 55.

Puchol II havia començat al dau i va acabar al dau. Dau i títol. No li va tremolar el pols. Seré, concentrat, intens, va dibuixar les quatre últimes pilotades per alçar el títol. D’aquesta manera, Puchol II recupera els llorers de la victòria, la glòria dels campions.
 
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis