La partida del dissabte: Enèssima lliçó de Genovés II

En el programa d’activitats que la Universitat de València organitza com a benvinguda als nous estudiants sempre hi ha un lloc per a la pilota.

En aquest feliç acostament entre càtedres que s’està produïnt d’uns anys ençà, Genovés II va ser l’encarregat de donar una solemne lliçó de pilota a l’àula magna del Trinquet de Pelayo dissabte passat. En un recinte que presentava la mirada encuriosida de l’esperit universitari, el de la Costera va fer un repàs a tots els millors colps del seu repertori, una síntesi brillant de la seua carrera esportiva.

Segur de sí mateix, afiançat en cada colp que executava, Genovés II va desgranar un per un tots els secrets del joc en una vesprada en què Soro III i Hèctor de la Vall de Laguar, juntament amb Miguelín en la ferida, tingueren la responsabilitat de replicar l’argumentari que mostrava Genovés II, ben acompanyat per Javi de Massalfassar i Oltra en la ferida. El marcador de 40-60 explica molta cosa del relat final que en resultà.

La partida va començar marcada per la feta de dau. Qui la movia, empenyia el quinze i el joc. No debades, tant Soro III com Genovés II són escaleters capaços d’apamar el dau en funció de les necessitats. Ara en curt, ara en llarg, tocada de pany o buscant els escalons, el joc de dau era garantia d’èxit, comtemporitzava el marcador i emplaçava la victòria a la parella que guanyara el primer rest. La igualada a 30 marcaria aquest punt d’inflexió que exigia la partida.

La parella blava, capitanejada amb solvència pel Genovés, ben associat amb el mitger de Massalfassar, trencava la dinàmica del dau i obria una nova partida definida per tot un mostrari d’excel·lències que feia inútil els esforços de Soro i Hèctor. Així, més que el pes del marcador, amb un avantatge que sempre va oscil·lar entre dos i tres jocs a partir del trencament de dau, començava a pesar en la parella roja els fonaments tècnics que practicava Genovés.

Elegant en els caps, incommensurable per davant i segur en l’estratègia, cada pilotada d’ell era una invitació a que Javi sumara quinze darrere quinze en una altra demostració de la prestància que pot donar aquest jugador en condicions d’atac, facilitant amb la seua pegada i amplada de joc l’enèssima lliçó de Genovés II en una altra vesprada d’assentar càtedra a Pelayo.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis