J. Ventura, que ha estat homenatjat el passat 9 de setembre a Almussafes i que ha cristalitzat posant el seu nom al Frontó municipal durant la final de la competició de la Diputació de Frontó, ens fa compartir aquest text que editarem a la col.lecció de Joc, Espai i Xarxai que anomenàrem «Almussafes, Pilota Industrial». El llibre que allí férem analitzava el canvi profund de la seua població i que ha estat un exemple dels processos d’industrialització de les últimes dècades del segle xx i que foren un  creixement del volum, de la producció i comercialització i la forma que fins al moment i després de l'ubicació de la Ford s'havia entés del mercat i del que allò representava.

Cosa que va revolucionar tots els aspectes de la seua vida, generat noves transformacions socials, que encara estem vivint, incloses aquelles de l'àmbit de la cultura i la pilota —en el sentit, per exemple, d’abandonament dels carrers com a espais de socialització, esportivització dels jocs populars i la seua sustitució — i la consolidació de la societat del benestar i de l’oci com ara sembla que la coneixem: espai de confortavilitat i poca transformació social. durant les últimes dècades es mantinga, d’una manera o altra, a Almussafes. Parlem, és clar, de Josep Ventura Salvador, nascut a Terol, a Albentosa, el 1937, municipi aragonés de la comarca de Gúdar-Javalambre, i que tanta importància i lluites aferrissades va tenir aquella zona, el front de Terol, en el desenvolupament de la guerra, sobretot, entre els anys 1937 i 1938.  I com molts altres xiquets i xiquetes i famílies eixiren de Terol evacuats per anar a terres valencianes, pràcticament, en mans dels republicans. Fet i fet, no oblidem que el 1937 València era la capital de la República a tots els nivells: tan polític com cultural.

Així que la nostra família Ventura-Salvador van passar primer per Carlet, a la Ribera Alta del Xúquer, després a València, fins arribar a Alfara del Patriarca on li donaren feina al pare en una finca de camp, ja dins de Montcada, encara que per a Ventura açò no era suficient, a més que el camp, ni l’obra que també va tastar, li agradava. La cosa és que el nostre protagonista va començar a treballar en diverses feines, sobretot, de compravenda, una mena d’estraperlo “legal”, que tripijoc amb ous, oli, gallines, conills, mantes, material de cuina, tant a València com al seu poble Albentosa, també a través del mercat ambulant.

Més endavant, quan encara no tenia 25 anys, en plena postguerra, finals del 50 i començament dels 60, anys de misèria i manca de treball, si bé a l’Estat espanyol l’emigració era més bé cap a França o Alemanya, Holanda, o Bèlgica, Ventura va anar a Suïssa, al cantó francès, on tenia algun familiar. Això era el 1961 i se’n va anar amb un contracte per treballar en l’hostaleria, fins que va aconseguir-ne un altre en el sector de la metal·lúrgia, on va poder aprendre més d’un ofici, conèixer la maquinària (torns, puntejadores, etc.) i allò que més desitjava: aprendre i formar-se. I així va ser fins el 1971 que va tornar a València, fins que va trobar feina en la recentment fundada Ford Espanya (1972), i es va traslladar a Almussafes. Això era l’any 1978.

La pilota i Ventura sempre han anat ben a prop un de l’altra. Ja a Terol, a Albentosa, hi havia un frontó vell, en les parets dels quals els xiquets feien anar la pilota amunt i avall, contra aquesta paret i aquella altra. Una afició que fou més marcada gràcies a què el pare era també un bon aficionat, que freqüentava amb uns amics el Jai Alai de València, en el temps que visqueren allí. Mentre que a Alfara del Patriarca, a set quilòmetres de València es jugava al carrer, sobretot, a llargues i ratlles i altres modalitats com la galotxa. Un poble de l’Horta Nord que des del 1964 tenia un dels clubs de pilota més arrelats i, molt especialment, pels tornejos i campionats que organitzava de llargues i ratlles, una de les modalitats més velles de la pilota valenciana. Ventura també va començar en aquell carrer emblemàtic, per alguns, un dels millors per jugar a la vaqueta en el carrer, tant a llargues com a galotxa, o a dalt amb una corda al mig del carrer.

La cosa és que, finalment, en treballar a la Ford, Ventura i la família es varen desplaçar i a viure a Almussafes, on recentment acabaven de fer un frontó, parets en les quals, Ventura i d’altres feien les seues partidetes. L’evolució d’aquesta trobada de Ventura amb la pilota a Almussafes ja l’hem contada més amunt: formació del club de pilota, organització de partides, trofeus i campionats al carrer i al frontó, aquest darrer ja adaptat a posteriori a les mides reglamentàries per poder disputar campionats, etc. De la mateixa manera, cal pensar que la no presència de Ventura algun dia pot significar també un cert abandonament de la pilota a Almussafes. Fora bo pensar que als que sempre els han agradat la pilota, fins i tot, aquells aficionats que dissabte darrere dissabte van a Pelayo, tingueren temps per preocupar-se un poc del seu entorn pilotaire més immediat. De la mateixa manera que cal sempre esperar un poc més dels mestres perquè mostren la vida i els jocs als seus alumnes. El carrer ha canviat, la vida cívica en el carrer, també, o es fa d’una altra manera. És lògic pensar que si el carrer canvia la pilota també, si desapareix certa vida del carrer, de la pilota també. Per tant, “apropiar-se” del carrer seria també un bon camí per decidir què es vol fer amb la pilota.

Enhorabona en primer lloc a Almussafes per estar encara engantxada aquest joc i a Ventura molts ànims per a seguir endavant de tots aquells que encara donen suport i treballen al costat d’ell per a fer que la pilota no deixe d’estar aquest poble industrial.