La partida del dissabte: i en això va arribar Fèlix

Comença la nova temporada de partides al trinquet de Pelayo i ho feia dissabte passat amb una confrontació atractiva, sobretot per la presència de Puchol II, el millor reclam per a l’espectador hui en dia, i Francés, l’escaleter de Petrer que sempre fa de bon vore les seues jugades. Ben escortats per Carlos del Genovés, amb la ferida de Miguelín, i Fèlix de Dénia, amb Oltra com a feridor, respectivament, la partida presentava els suficients al·licients sobre el cartell com per emplenar tres quarts d’escala després del parèntesi estival. 40-60 fou el resultat final a favor de Francés i Fèlix, la parella blava.

Amb tot, la partida va començar de la mà d’un Puchol que emprovava les seus prestacions després d’una dolència muscular que l’ha tingut apartat uns dies del ritme habitual del trinquet. El de Vinalesa va entrar en la partida concentrat, intens, exigent amb sí mateix, curós amb el tracte tècnic de la pilota, recuperant sensacions. Producte d’aquest joc segur i efectiu que desplegava Puchol, Carlos se sentia còmode en la seua posició, rematant tots els quinzes que li proposava el seu rest. La parella contraria amb prou feines les veia vindre, sense acabar d’obligar pilotes clares i malbaratant quinzes cantats. Els parcials de 30-15 i 40-25 animaven la càtedra amb avantatges en la travessa. Fou una primera hora de partida totalment dominada pels rojos.

I en això va arribar Fèlix. El de Dénia havia començat la partida titubejant, un punt ociós, deixant fer al seu rest, sense acabar de trobar cap dels dos el seu moment, certament per l’empenta de joc que plantejaven els contraris. Però amb 40-25, potser esperonat per una contrarietat en el joc, Fèlix assumí tot sol la responsabilitat de la parella blava fins a realitzar la formidable giragonsa que es produí en el marcador. Set jocs seguits d’una perfecció pràcticament immaculada. Amb eixe nivell de joc, el de Dénia resulta imbatible. La seua pilotada profunda, trobant panys i caretes, va encomanar Francés, que va ajustar molt més el dau. Amb la igualada a 40, la parella blava fou un huracà que se’n portà per davant una hora de treball dels rojos. La qualitat havia canviat de bàndol. Fèlix feia bo tot el que tocava, decidint un joc darrere un altre i portant en andes a Francés, que el va secundar amb molt d’ofici i credibilitat. El resultat final posava sobre la taula el punt d’honor que buscaren els blaus en el segon tram de la partida, sobretot Fèlix, que va arribar a temps d’aplanar un camí que se’ls havia posat molt costerut.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis