elmusa

Cinc minuts

En cinc minuts es poden fer moltes coses. O poques, segons es mire. O tal vegada, ninguna. Cinc minuts poden ser molt llargs, eterns, si estàs a una situació desagradable, de nervis o estrés. O poden passar volant, si ho estàs passant bé, rient i gaudint. Cinc minuts és la distància que hi ha, en cotxe, entre la capital de La Costera, Xàtiva, i la capital de la pilota, el Genovés. Pocs. O molts. En mans dels diferents governants socarrats, semblen infinits quilòmetres. Distàncies siderals que mai podran recórrer, com si es tractés d'una galàxia situada més enllà de la Via Làctia. Un viatge interestel·lar que ni estan capacitats per fer, ni ganes que en tenen.

Un any més, la Fira de Xàtiva, aquella que ens va atorgar Jaume I en 1250 (fa més de cinc minuts) es quedarà sense un acte dedicat al nostre esport. I ja en van... Exceptuant l'oasi dels actes organitzats per l'Ateneu Popular les fires del 2015 i 2016, el desert pilotari continua sent la norma. Una flor no fa estiu, ni dues exhibicions primavera. Podria ser un fet puntual, una situació concreta, un afer excepcional. Malauradament no és així. L'oblit continuat i constant d'una ciutat tan important cap a l'esport nostrat produeix ràbia, indignació i sobretot, tristesa. Ni actes a la Fira d'Agost, ni escola de pilota, ni partides durant l'any, ni molt menys, un trinquet per a la seua pràctica. I això, com explica Josep V. Martínez (del que vaig tenir la sort de ser alumne a l'institut), en aquest mateix mitjà, "a partir de l'any 1754 i fins a finals del segle XVIII, es van construir 5 trinquets a la ciutat de Xàtiva". Cinc. Com el que tardes a anar en cotxe al Genovés. O zero, com els que tenim ara.

Tot això s'agreuja quan te n'assabentes que diverses persones, de forma voluntària i altruista, s'han oferit al mateix Ajuntament per dur a terme alguna d'aquestes iniciatives. O siga, que ja no et feien falta ni els cinc minuts per desplaçar-te al trinquet, allà on tan fàcilment trobes jugadors, entrenadors, tècnics i experiència. Et toquen a la porta, et duen els projectes, t'organitzen la teua feina...i els hi dius que no. I no val a dir que quan ho has intentat ha tingut poc d'èxit. No. Un projecte seriós ha de tenir bases, continuïtat, perseverança, fe i il·lusió. I promoció. No és un intent aïllat per complir amb l'expedient. Per cobrir-te les esquenes.
 

Al mirador del Bellveret, a Xàtiva, hi ha una obra de Manolo Boix dedicada a la pilota. Foto: Ulisses Ortiz

Ara, no us preocupeu. A la fira trobareu esports tan autòctons com l'spinning, el zumba i el crossfit. Una collita d'actes que no els hi ha dut més de cinc minuts en la seua organització: despenjar el telèfon i parlar amb els gimnasos corresponents perquè ho duguen a terme ells. Just com aquells que s'han ofert per realitzar les activitats de pilota, però amb diferent èxit. I que conste, em sembla perfecte que es facen actes amb aquests esports... només faltaria. Això sí, sempre després de la pilota. Quin millor aparador que la Fira per oferir a propis i visitants els encants del nostre esport?

El que més preocupa de la situació és l'autèntic menyspreu per un joc que hauria d'estar no ja potenciat, sinó protegit. És la nul·la capacitat durant les diferents legislatures que una ciutat històrica i monumental com Xàtiva esdevinga referent d'una de les nostres tradicions més arrelada i antiga. És la incapacitat de protegir la història, fent història, sent història. De tenir cura d'allò que és tan nostre què som nosaltres mateix. En definitiva, de tenir no cinc, sinó cinc mil minuts per agarrar de la mà allò que és nostre i acompanyar-lo cap al bastiment del seu futur. De l'esport històric a l'esport modern. Del joc minoritzat al joc imprescindible. De la tradició a l'hàbit. I en el cas de Xàtiva, del gairebé mai al sempre. Així de senzill. Només, senyors governants, us durà el temps que tardareu a llegir aquest article: aproximadament cinc minuts. Hi posem fil a l'agulla?

     Joan Amorós