elmusa

La partida del dissabte: L'autoexigència de Puchol II

Partida si més no singular la que es va disputar dissabte passat al trinquet de Pelayo: Puchol II i Guillermo, amb Miguelín en la ferida, s'imposaren pel marcador ajustat de 60-50 al trio de Pablo de Sella, Natxo de Beniparrell i Carlos del Genovés. Tornava el de Vinalesa al trinquet del carrer Pelai després de moltes setmanes sense anunciar-se i ho va fer acompanyat de Guillermo, mitger d'una pegada esfereïdora però encara un esglaó per davall de l'escalafó professional, la qual cosa obligava Puchol II a un nou repte d'autoexigència esportiva, a una nova lluita contra les seues possibilitats. De les prestacions que pogués donar Guillermo en una confrontació de màxima responsabilitat i el grau d'autoexigència que s'imposaria Puchol per reeixir victoriós depenia bona part d'aquesta singularitat que presentava la partida sabatina. L'una cosa com l'altra acabà resolent-se de manera positiva en tots dos protagonistes per a disgust de la càtedra, que no pararen d'inundar de paper blau la calorosa vesprada de juny.
 
La partida va començar ensopida, avorridota, de quinzes curts i poc vistosos que no enganxaven el públic, més preocupat a alleugerir la calor. Pelayo, en tocar Sant Joan, es converteix en un alcavor que tenalla l'esforç físic dels jugadors i per això, la parella, que tenia molt a perdre en una partida de llarg recorregut, isqué més concentrada, atenta als detalls, sobretot Puchol, que volia resoldre els quinzes per la via ràpida i evitar una partida d'anada i tornada. Amb 30-20 semblava que ho aconseguia fins que el trio va desentumir-se de la calorada. Pablo de Sella, que va traure la part tota la vesprada, començà a alçar tot el que li arribava d'una manera eficaç i consolidada per fer una remuntada parcial de 30-35, tot i la partida discreta que estaven fent Natxo i Carlos fins eixe moment. El de la Marina Baixa està passant un moment dolç de joc i ho demostra en cada partida.
 
Amb aquest marcador semblava que la parella se'n venia avall. Res més lluny. Puchol animava tothora Guillermo, assenyalant-li el seu lloc al trinquet, i el del Puig assumia per moments responsabilitats que de vegades tenien èxit i d'altres no. La seua pilotada esbojarrada, incontrolable, fa molt de mal quan va per damunt corda. Ben assessorat per Puchol, trobava el quinze sobretot des del rest, la qual cosa impulsava la parella altra vegada fins al 50-40. Fou aleshores que arribaren els jocs més emocionants, intensos i aplaudits de la partida.
 
Puchol, que fins eixe moment temperava els esforços, en part per la calor, en part per por a una partida llarga, hagué d'afinar totes les seues facultats per guanyar una partida que el trio es negava a perdre. Tant Natxo com Carlos, seduïts per la insistència de Pablo, entraven en la partida per obligar en tots els aspectes Puchol II, que no estava disposat a llançar a perdre hora i mitja de treball continu. L'autoexigència física, la fe en la victòria, la seua qualitat en els quinzes decisius, el domini de tots els registres, el portaren al 55-50 per assolir una victòria molt treballada des del dau, amb tres pilotades molt assenyalades, resum de la gran partida que va signar una volta més el de Vinalesa. En acabar, la foto va ser compartida amb Guillermo, que havia passat amb nota la seua presentació a Pelayo.


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis