elmusa

La partida del dissabte: el ponent la mou...

La partida del dissabte a Pelayo no va ser molt lluïda. Des de bon començament vam poder vore que la parella blava, Pere-Roc II i Santi de Finestrat, amb Oltra en la ferida, va marcar els temps i el curs de la partida contra Soro III i Félix de Dénia, amb Pedrito des de la pedra. La superioritat del bàndol blau, amb Santi de Finestrat al capdavant, va impedir que la partida assolira el punt d’emoció i lluita que tant agrada a l’espectador. Més enllà del marcador final, 45-60, la parella de la Marina Baixa va dominar en tot moment el marcador i mai no arribà a vore en perill el resultat que la càtedra va endevinar des del primer joc.
 
I és que, al nostre entendre, Santi va desplegar un joc contundent i efectiu, molt treballat des de la regularitat i el posicionament. Àgil i veloç, el seu joc de cames li permetia estar sempre en la trajectòria de la pilota. I qui domina l’espai domina el quinze. Si afegim encara la seguretat de mans que va mostrar tota la vesprada, de seguida entendrem com de ràpid van posar el 25-40 al marcador. La confiança que dóna tindre darrere un rest com Pere-Roc, també molt segur tota la partida, sens dubte va encomanar a un Santi que se’n portà els aplaudiments i els quinzes de la vesprada. La victòria, ben treballada des del dau, on Pere-Roc portava la iniciativa del quinze en fer-la molt ben tancada contra el pou de Pelayo, afavoria que Santi sempre la tinguera bona per tornar-la a espentar de dalt cap avall i anar fent forat en el marcador i en la moral del contrari.
 
Per la seua banda, la parella de faixa roja tan sols pogué defensar-se de les contínues escomeses de l'equip guanyador. Poques voltes, si de cas quan posaren el marcador 40-45, portaren la iniciativa del quinze. Soro III, qui no acaba de trobar el seu millor moment de joc, més voluntariós que efectiu, no podia evitar que Santi estiguera sempre baix d’ella, i quan ho aconseguia allà estava el de Benidorm per restar tot el que li arribava. Amb estos condicionants de joc, Félix tan sols pogué traure l’aigua del vaixell. El de Dénia, lluitador fins on va donar la partida, sempre va jugar obligat, defensant-se tothora de les envestides contràries, sense poder desplegar el seu braç, mirant sempre de contrarestar una i altra vegada la vesprada inspirada del mitger contrari. Sens dubte, li va tocar la feina més desagraïda de la vesprada. Amb el 40-55 al marcador, les últimes possibilitats d’entrar en la partida de la faixa roja es van esvair per complet. Encara però, Soro i Félix arredoniren un joc des del dau que no va portar a més coses.
 
Al remat, la parella blava va construir la victòria des de darrere. Pere-Roc la movia, l’obligava i Santi es lluïa. Així funciona este joc. Santi va signar una obra final que prèviament Pere-Roc havia embastat. Efectivament, el ponent la mou i el llevant la plou.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis