elmusa

La pilota als masos: Pou en Calvo i la 'Festa de la Sega'

Aquesta masada, situada al terme de les Useres en la comarca l'Alcalatén, any rere any i per uns dies es torna a omplir de vida en les 'Festes de la Sega'. Dinars, ball, orquestra... i com no pot ser d'altra manera la tradicional partida de pilota que es resisteix a desaparéixer en un dels indrets més peculiars del territori valencià, i que dècades enrere va gaudir de grans desafius de pilota els dies festius i els diumenges, acaronats per la taverna que regentava Vicente Prunollosa, 'el taverner del Pla'. Allí al vespre jugaven a cartes i esperaven que baixara el sol per matar l'afició boja per la pilota.

Jugadors locals i ja grans com Jaime Andrés Capdevila, Tomàs Segura Martí i el germà Vicente, El Xurro, Vicente i Daniel Prunollosa recorden amb enyorança aquells temps on jugadors forts i bragats colpejaven a l'aire eixes pilotes que enlairaven més enllà del cirerer o del forn. Això ja farà més de 30 anys!

Però ara fa 10 anys la Comissió de Festes la Sega, encapçalada per Jaime Andrés fill va recuperar les partides de llargues i avui dia tots els diumenges de Festes la pilota no falla a la cita i acull a jugadors de la comarca afermant el vincle i l'estima que ens tenim els pilotaris del nord.

El rellevant i peculiar, i per aquest motiu escrivim aquest article és la modalitat i l'espai on es juga. Concretament es juga a la modalitat de vareta amb corda, típica de les comarques de Castelló i molt semblant a la galotxa, que a més a més es juga en el mateix terreny de joc de sempre, on pràcticament la fisonomia no ha sigut alterada; Camí pedregós, que aprofita els panys de les poques cases que acull la massa, i tot just en la taverna s'estaca la vareta i es dibuixa el dau on cauen les pilotes ferides de baix la corda.

La tasca del feridor no és gens fàcil, però Tomàs Segura amb 73 anys, any rere any demostra la seua mestria amagant la pilota, que en moltes ocasions aconsegueix ficar dins la porta de la taverna.

El joc no és senzill, si al bot o a la vareta els de dau aconsegueixen un bon colp, acabes com "cagalló per séquia" intentant colpejar a l'aire o resant perquè faça un bon bot, si no és així, maleir és el més comú.

Els enfrontaments solien ser de 3 o 4 jugadors per equip per cobrir l'ample terreny de joc sense límit a lo llarg. Feien dues partides a 30 tantos, i en cas d'empat calia una altra per a desempatar.

Aquest any la partida l'han disputada Jaume Andrés (Pou en Calvo), Rixi (Tírig), Carles (Castelló), Lluís (Castelló) i Víctor (Tírig) que s'han enfrontat a Ximo (Vistabella), Isofondo (Tírig), Ginés (Useres), Genís (Useres) i Amador (Useres) amb ferida de Tomàs als dos bàndols.
 

Un moment de la partida a Pou en Calvo. Foto: Lluís Ramos

 
En aquest racó del territori sempre hi ha hagut una gran afició, com a la resta de masos. Recordem l'hostal Nou les Crebaes, la taverna del Conill o la de Xula, el mas de Picando o el de Pere, però va arribar la decadència de la mà de la despoblació dels masos i l'abandonament del cultiu de les vinyes. Cal recordar, que totes les cases del Pou En Calvo tenien una bodega però la prohibició del "senyorito" (vi d'alta graduació alcohòlica i intens color vermell) fa 40 anys va fer tancar a pràcticament totes.

És curiós, que la mancança de modernes instal·lacions per al joc de pilota mai els va privar de la seua pràctica, i el joc a llargues (la moderna galotxa) va ser omnipresent per tota la comarca. Les característiques dels terrenys de joc; carrers de terra, amb un sol pany de cases han fet que aquests vells enclavaments hagen vist nàixer jugadors amb una depurada tècnica i gran percepció de l'espai de joc.

Aquesta és sens dubte una de les cites pilotaris més importants de les comarques del nord, ja que resten molt pocs llocs on és viu tan vivament l'afició a aquest noble joc, potser l'últim on encara redola la pilota per carrers de terra, pedra i vinyes.

Recuperar les tradicions, els nostres costums, inclús les dels altres ens ompli d'orgull i ens nodreix d'identitat, i és per aquest motiu que vos animem a recuperar allò que és propi del nostre poble i sols nosaltres podem enlairar.

Aquesta és sens dubte una de les cites pilotaris més importants de les comarques del nord, ja que resten molt pocs llocs on és viu tan vivament l'afició a aquest noble joc, potser l'últim on encara redola la pilota per carrers de terra, pedra i vinyes.

Recuperar les tradicions, els nostres costums, inclús les dels altres ens plena d’orgull i ens nodreix d’identitat, i és per aquest motiu que vos animem a recuperar allò que és propi del nostre poble i sols nosaltres podem enlairar.

Si voleu visitar el Pou En Calvo, punxeu ací.


Els participants de la partida d'enguany. Foto: Lluís Ramos
 
Carles Porcar i Lluís Ramos (Club Pilotari Castelló)