Savipecho

La partida del dissabte: l'aplom de Francés rescata una vesprada grisa

L'oratge que regnava al Cap i Casal, plomís i bascós, semblà determinar el to general de l'encontre que va enfrontar d'una banda, amb faixa roja, De la Vega, Jesús i Tomàs II, amb Oltra a la pedra; i Francés, Raül i Bueno, amb Miguelín com a feridor. El cartell presentava dos trios equilibrats, sis valors consolidats, de present i també de futur, amb actuacions recents i positives a la catedral de la pilota. En canvi, poques coses es poden salvar de l'atonia general.

A les sis tocades, amb la càtedra tirant a rojos, els dos trios començaren mostrant les credencials sobre les lloses de Pelayo. Com es preveia, la igualtat va ser la tònica general de la partida ja que els dos conjunts es van mostrar molt segurs a l'hora de fer el dau, de tal manera que l'electrònic lluïa o bé iguals o bé un joc d'avantatge a favor dels rojos, cosa que de moment confirmava el pronòstic de la càtedra.

Francament, l'equilibri de forces que el marcador indicava obeïa més a la incapacitat d'imposar les virtuts pròpies i no tant a la resistència i la tenacitat rival. Els dos centenars llargs de parroquians veien com transcorrien els quinzes i els jocs tot esperant alguna cosa per a degustar. Com de costum, De la Vega deixava entreveure detalls de qualitat i Francés ratificava, una vegada més, que és un rest competitiu, seriós i amb els recursos necessaris que demana l'ofici.

Després d'una hora de partida, les espases estaven en alt. Amb 45-40 i un desenllaç incert a la vista, el trio blau va encarar la recta final més sencer, convençut que les possibilitats de victòria restaven intactes. El bon acoblament i la intensitat dels blaus els permeteren trencar la dinàmica imperant, que ens abocava a un final més ajustat i imprevisible. S'ha de destacar l'aportació final del mitger de Godelleta, Raül, que en els instants decisius va tornar a ser rellevant.

Ara bé, cal recordar que els rojos se situaren a dos quinzes d'establir la igualada a 50. No va ser sinó el cant del cigne del trio encarnat. L'esmentat Raül i Francés, amb les aparicions puntuals de Víctor Bueno, es van encarregar de neutralitzar la reacció incipient de l'adversari a base de carregar i carregar. Tocava defensar-se amb ungles i dents: De la Vega prou que feia tornant algun d'aquells embats, mentre que Jesús i Tomàs II veien impotents com les pilotes no passaven a l'altre costat de la corda i els quinzes eren blaus.

Després d'anar a remolc bona part de la partida, amb 45-55 surava en l'ambient la certesa que la victòria no es podia escapar al rest de Petrer i els seus companys, que sense massa problemes van establir el resultat definitiu en el següent joc. El 45-60 final premiava la consistència de Francés i castigava la menor diligència dels rivals en una actuació a estones grisa, si fa no fa com el cel de la ciutat.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí