Savipecho

La partida del dissabte: i més i més (i encara més) Javi

En un dissabte gris i plujós i a les envistes d'un pont (els qui en tingueren) el cartell de Pelayo va congregar bona cosa d'aficionats delerosos de bona pilota. Després de la victòria de Moltó i Brisca en la semifinal de raspall, l'oferta del Trofeu Mixt Masymas prometia, ja que s'enfrontaven Soro III i Fèlix, amb Pedrito a la pedra, contra Pere Roc i Javi, de blau, que comptaven amb Oltra de feridor. El duel va satisfer amb escreix les esperances del públic.
 
De bon principi, tots quatre jugadors van mostrar les credencials i el públic, en previsió de l'espectacle que intuïa i que ja contemplava, aplaudia les escomeses de Soro i, sobretot, les accions de Javi, que des de les primeres accions unia l'ambició a l'encert i l'espectacularitat. La determinació del mitger blau, ara encarant-se a Fèlix, ara a Soro III, resultà definitiva. Entretant, els jocs resultaven disputats i el grau d'igualtat i de competitivitat era tant que, de vegades, eren els detalls els que decidien la sort del joc. Els "molt" del públic ressonaven i reconeixien l'entrega d'uns jugadors que, amb 25-25 al marcador, encara havien d'oferir moltes coses.
 
Amb tot a favor per establir la igualada a 30, els rojos van concedir massa oportunitats a una parella blava més inspirada. Si al 25-35 sumem l'afany de Javi i la solvència, la classe i, per què no dir-ho, la ratxa victoriosa de Pere Roc, la reacció dels rojos resultava urgent i necessària. Dit i fet, Soro III agafà les regnes de la partida i carregant amb decisió va establir en a penes uns minuts el 35-35. Primers dubtes per al rest de la Marina, que s'escridassava desesperat tot buscant la reacció.
 
Pocs imaginàvem que el següent joc marcaria el destí de la partida. Soro III seguia donant la cara, Fèlix el secundava i assumia protagonisme en un moment delicat. Davant, Pere Roc havia reaccionat i Javi seguia percudint. Damunt, els trons ressonaven silenciats per l'ovació del públic a un intercanvi memorable entre els dos pilotaris de Massamagrell. Més silenciosos però més sentits foren els aplaudiments esportius de Pere Roc a una gran acció dels adversaris. Pinzellades de l'espectacularitat i la noblesa d'este esport condensades en un sol joc.
 
Els rojos ja no farien cap joc més
El 35-40 projectà els blaus de tal manera que fins i tot Oltra se sumà a la festa. Javi, una vegada més Javi, va establir el 35-45 i de nou els rojos estaven contra les cordes. Sabedors que s'acostava l'hora decisiva, els rojos van fer l'última temptativa per remuntar, però, amb més fe que encert. Tots quatre jugadors s'embrancaren de nou en un joc llarg, amb quinzes de totes les factures i vals desaprofitats. Va ser l'última oportunitat per a Soro III i Fèlix d'allargar la semifinal perquè, amb 35-50 al marcador, els dos jocs següents només serviren per a establir el marcador definitiu.
 
Resultat massa dur per a Soro III i Fèlix
A parer de qui escriu la crònica, el 35-60 resultà un marcador massa dur per a la parella eliminada. Fins al 35-35 la tònica va ser la igualtat i, a partir d'ací, els rojos van tindre ocasions d'avançar-se en l'electrònic o de retallar distàncies en la recta final. A favor dels blaus, l'actuació excel·lent de principi a fi de Javi, que ahir va fer el quinze definitiu en almenys tres jocs i que sempre colpejà amb intenció i, no poques vegades, amb espectacularitat. Va ser el company ideal de Pere Roc i un malson per a Fèlix i Soro III, a qui no podem negar la lluita i la concentració fins als últims colps.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí