elmusa

La partida del dissabte: el desenllaç imprevist entela l’actuació de Carlos

Com molts de vostés ja deuen saber, la partida d’este dissabte va concloure abans d’hora per la lesió d’un dels contendents, el mitger Raül de Godelleta. Tot eixint del trinquet, la conversa de part dels aficionats girava, sobretot, entorn d’esta incidència desafortunada i de la normativa de les travesses en estes circumstàncies. L’acabament sobtat i desafortunat de l’encontre no hauria d’entelar la bona actuació de Carlos del Genovés, que feia trio amb el mateix Raül i el jove rest Lluís de la Vega. Davant d’ells, amb faixa blava, Francés, Nacho i Álvaro, amb Miguelín de feridor, no van poder contradir el pronòstic de la càtedra.

En efecte, la superioritat del trio de roig va ser notòria durant moltes fases de la partida, a pesar que van ser els blaus els qui s’adjudicaren els primers quinzes i el primer joc. No obstant això, vint minuts brillants dels rojos van situar el 30-20 en el marcador gràcies en part al protagonisme de Raül, que no només carregava sinó que mantenia la tensió competitiva dels dos companys. La determinació del trio, acompanyada de l’eficiència de Carlos i el rendiment ascendent de de la Vega, obria vies d’aigua en Álvaro, Nacho i Francés.

Els blaus, però, no estaven disposats a rendir-se. En el cinqué joc, amb alternatives en el marcador i un dels més disputats de la curta sessió de dissabte, Francés establia el 30-25 i convidava a pensar que els de roig haurien de suar si volien guanyar. Podria la il·lusió renovada dels blaus capgirar la regularitat i el bon fer dels rojos?
 

Francés. Foto: Ulisses Ortiz

La resposta arribà de seguida quan va emergir la figura de Carlos, ara tornant pilotes inversemblants, ara buscant la careta, ara ferint sense errades i colpejant sempre amb agressivitat i sentit. L’ovació justificada i vibrant del públic silenciava el brogit constant dels helicòpters que sobrevolaven el cap i casal i reconeixia el pilotari del Genovés. Si hi afegim algunes pilotades de mèrit de de la Vega i la regularitat de Raül, la conseqüència lògica era el 45-25 que reflectia el marcador i la desesperació del rest de Petrer, que veia com els seus intents, els d’Àlvaro i l’aplom de Nacho no revertien la situació.

La renda acumulada i el nivell de joc dels rojos van gelar els ànims dels blaus i el dels espectadors que volien més batalla. El que finalment seria l’últim joc de l’encontre (45-30) se l’adjudicaren els blaus, als quals cal reconéixer que mai no van abaixar els braços i que, literalment, van lluitar fins l’últim quinze. En el desé joc de la vesprada, Raül va sentir unes molèsties a l’esquena, cosa que l’obligà a abandonar i que precipità el final de la partida davant del desencant del públic i la preocupació per l’estat del mitger de Godelleta.

En conclusió, tant Francés com de la Vega, dos dels restos més joves del panorama actual, van trobar en els mitgers i punters el protagonisme i el suport imprescindibles en moltes fases del joc. Destaquem el paper de Carlos, que guanyà punts en moments decisius i va arrancar els aplaudiments dels parroquians amb accions de mèrit. Malauradament, però, el desenllaç precipitat entelà una partida més que acceptable.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí