elmusa

El Xatet II de Carlet, mite i representant d’una nissaga cèlebre de la Ribera

Parlar del Xatet II de Carlet suposa estar davant d’una figura emblemàtica de la pilota dels anys setanta, vuitanta i noranta del segle passat. Número u indiscutible com a mitger, almenys, al llarg de vint anys i un jugador modèlic en tots els sentits. Com a pilotaire, molt tècnic i amb molta solvència. Com a esportista, noble i sempre seriós i de conducta recta. I, com a persona, mai he escoltat ningú parlar mal d’ell en cap sentit. I prova de tot açò és que hui en dia, quan apareix per algun trinquet, sempre tothom el recorda amb estima i se li obrin totes les portes perquè ha anat deixant sempre un bon record. Tot un mite.

El “Xele”, com familiarment i entre els companys i aficionats més propers se’l coneix, ha sigut un digne representant d’una nissaga i d’una família molt vinculada a la pilota. El seu avi, Antoni el Suret, era el trinqueter de Carlet, on son pare, el Xato de Carlet, arribà a ser un dels millors mitgers de la seua època, dels anys cinquanta i seixanta, junt amb altres gran figures com Mora i Ruiz, entre d’altres. I sa mare era filla d’Antoni el Suret i germana de jugadors tan importants com Suret I i Suret II.

Per tant, és lògic pensar que la infantessa (va nàixer en 1955) la va passar en bona mesura al trinquet de Carlet, regentat pel seu avi. Per això, prompte va vestir de blanc i es va convertir en una gran revelació de la mà del seu oncle, Suret I, amb qui va guanyar el primer Campionat Professional, en 1972, junt a Ruiz. Una competició equivalent al Circuit Professional d’ara, que ningú no ha guanyat mai a una edat tan primerenca com el Xatet II: als 17 anys. Després la va tornar a guanyar jugant de mitger amb Llopis i Machí en 1977 i, en 1982, amb Eusebio i Machí.

A diari s’enfrontava a figures tan importants com Eusebio i el Genovés. Ningú no podia dubtar que aquell mitger era el millor, així com també diferent per les seues característiques tècniques. Sempre es preparava el quinze buscant les caretes o el punt dèbil del rival per rematar després a la segona o tercera pilotada. I també tenia molt habilitat per traure la pilota per dalt del cap, pegada a la muralla. Molt valorat per la seua regularitat, ha sigut un número u i ha presentat un perfil com el qual ara no en tenim cap.

*Este article de Paco Durà servia d'introducció de l'entrevista que Blai Signes li va fer a Xatet II el 10 d'agost de 2016. La podeu llegir ací: «Al veure l'entrada del trinquet de Carlet tapiada se’m cau el món damunt»
 

Oltra, Xatet II i Pepet. Foto: Enric Bonet

       Paco Durà