Savipecho

La partida del dissabte: Puchol II i Hèctor, professors associats

Un dels ítems que identifica i posa en valor qualsevol retransmissió esportiva és l'avaluació de les estadístiques: dades que permeten objectivar l'anàlisi del joc i traure conclusions més enllà de les prioritats i les intuïcions personals. A l'espera que torne aquest suport tècnic que proporcionarà una retransmissió televisiva de qualitat, el comentarista de pilota amb prou feines s'aproximarà als percentatges d'encerts i errades que expliquen una partida. Dissabte passat però, en la segona semifinal del Trofeu Universitat jugada al trinquet de Pelayo que enfrontava, del cantó roig, Puchol II i Hèctor de Laguar, amb Oltra en la ferida, contra Francés, Javi de Massalfassar i Bueno, del cantó blau, amb Miguelin a la pedra, qualsevol espectador mitjanament alerta alfarrassaria de seguida els paràmetres en què es va moure la partida sense més recursos. Vosté recorda alguna errada no forçada de Puchol II? Sí? Enhorabona! Quants quinzes va fer Hèctor? Moltíssims! I el trio? Massa fallada! Efectivament. Aquests foren, sense mirar prim, sense l'extensió que dóna l'estadística, les traces grosses que assenyalaria un espectador mínimament atent a la partida.
 
Una partida, per això, que va començar d'un sol color, el que lluïa la parella en cadascuna de les seues pegades: metòdiques, fermes, intencionades, definitives. Tant Hèctor com Puchol, professors associats, sintetitzaven el quinze de manera eficaç, ràpida, vivaç, sense gaire resposta del trio, que no va trobar el punt de mesura en tota la vesprada. Solament la parella va marcar el ritme, amb un Hèctor sempre a lloc, rodant-la quan calia, girant-la quan ho permetia el dau irregular de Francés, consolidant-se com a mitger, jugant amb la confiança que dóna un rest com Puchol II. I és que el de Vinalesa va ser un mur infranquejable tota la vesprada. Va restar totes i cadascuna de les pilotes que li arribaven, no tenia pilota perduda, fins i tot afegint al manual una pilotada per darrere l'esquena, literalment. La seua defensa és un atac constant. El portent físic a l'empara d'una tècnica delicadíssima, la supremacia en cada colp, inesgotable en els adjectius... Amb aquestes condicions superlatives d'eficàcia la parella va apuntar-se un aclaridor 55-25 al marcador davant un trio que no trobava la resolució de Javi ni l'encert de Bueno, molt desajustats en les seus comeses i irregulars a l'hora d'endevinar el quinze. Francés amb prou feines treia l'aigua del vaixell amb l'atac constant de la parella.
 
Encara però, el trio va estirar la partida fins a 40, més pel cansament roig després d'hora i mitja de joc que pels mèrits blaus. Puchol acabà descarregant-se des del dau per facturar una partida convincent, molt compacta per part de la parella, de professors associats al Trofeu Universitat.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis