Fem Pilota - Capçalera

La partida del dissabte: Glòria per a Marc, Jesús i Carlos

Programada enmig de les vacances de Setmana Santa, la partida de Pelayo va reunir dos centenars llargs de parroquians que hauran d'esperar altres cites per calmar la set de pilota. L'encontre de dissabte mostrà un catàleg d'intercanvis meritoris i duels interessants però, sobretot, d'oportunitats malbaratades i errors inesperats.
 
Soro III i Fèlix, de roig, s'adjudicaren el primer joc de la partida. Eren moments de tempteig i la parella, més veterana, aprofità la posada en escena tímida de Marc per establir l'únic i efímer avantatge de què disposaren, ja que els següents tres jocs van caure del costat blau (20-30). En efecte, la bona actuació de Jesús i Carlos compensava i superava l'oposició de Fèlix i Soro III, que es trobaren un marcador que tot i els esforços ni tan sols pogueren igualar.
 
La vesprada transcorria i el públic esperava la reacció dels rojos, que no s'acabava de concretar. Els blaus, per la seua banda, tampoc feien sang perquè del posible 25-40 passàrem al 30-35 que ho deixava tot obert. Jesús de Silla era un mur, Fèlix i Carlos se les havien a la corda, els intercanvis llargs començaven a sovintejar i el públic aplaudia, però tot seguit havia de lamentar pilotades a les galeries que no venien a tomb. Semblava que cap dels dos equips es decidia a aprofitar el desencert rival per a comandar la partida i desequilibrar el resultat, de tal manera que arribàvem al 35-40 amb la sensació que el més calent era a l'aigüera.
 
Amb tot, la solució es trobava més pròxima del que semblava. En a penes dotze minuts, els blaus s'adjudicaren tres jocs seguits i establien un 35-55 que semblava definitiu. La consistència i l'encert dels blaus van diluir les esperances dels rojos i precipitaren el desenllaç de la partida. La resurrecció esperada de Soro III s'intuïa i si bé és cert que alguns colps resultaven brillants, també ho és que no tingueren la continuïtat ni el punt de sort necessaris. Malgrat tot, l'ovació del públic reconeixia l'esforç sense premi al rest de Massamagrell, que intentà fins al final revertir el signe d'una vesprada que no era la seua.
 
Seguint la tònica de la confrontació i d'acord amb aquell tòpic que el que més costa és tancar les partides, els blaus encara hagueren de remar per véncer abans d'enfilar el camí del vestidor. En el primer joc per cantar victòria, els tres membres del trio marraren tres pilotades i Fèlix, prou regular tota la vesprada, va establir el 40-55 que retardava la celebració dels blaus. Per si això fóra poc, els rojos encara tingueren el coratge necessari per a neutralitzar tres quinzes definitius de manera consecutiva, cosa que el públic agraí amb més aplaudiments abans de l'imminent i definitiu 40-60.
Al remat, després d'hora i quart de lluita, Marc, Jesús i Carlos doblegaven amb justícia l'oposició de Fèlix i Soro III, que anaren a remolc quasi tota la partida. En línies generals, cal consignar la bona actuació dels mitgers, que en no poques ocasions esmenaren la plana als rests respectius, que més aviat visqueren un dissabte de "poca glòria".

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí