elmusa

La partida del dissabte: Puchol II i Hèctor beneficien l'espectador

Si alguna cosa caldria posar en relleu en el marc del 150è aniversari del Trinquet de Pelayo hauria de ser la necessitat de reivindicar, d'un costat, el mateix trinquet com a recinte esportiu dins l'entramat urbà, la importància de situar-lo en la perspectiva de la seua monumentalització, i de l'altre, la conveniència de teixir complicitats socials que visualitzen i eixamplen el camp d'acció de la pilota en la societat civil valenciana. Dissabte passat vàrem assistir, en aquesta nova concepció que s'albira, a la presentació per part de la gerència del trinquet d'una partida benèfica en favor de la Casa de la Caritat de València gràcies a la iniciativa dels supermercats "Masymas". Una iniciativa que pot aprofundir en la seducció d'un nou espectador, alié encara al nostre esport però obert a l'espectacle genuí que ofereix la pilota.
 
Dit això, la partida enfrontava Puchol II i Hèctor de Laguar, amb faixa roja, contra Genovés II, Pere de Pedreguer i Tomàs II, de blau, en un ambient més que notable a l'escala i uns jugadors disposats a donar el bo i millor de cadascú entre els panys del trinquet. Acabaren guanyant els rojos per un marcador aclaridor al lluminós però enganyós en la seqüència del joc: 60-40. I és que la partida tingué traços èpics. L'intercanvi de colps fou feixuc, dens, continu, amb molta càrrega física, per moments emocionant. Si Puchol emprovava un dau arran de corda, allà trobàvem la resposta eficaç de Genovés II. Sense la seua persistència, el resultat hagués estat més aclaparador. El de la Costera va portar en tot moment el pes del seu equip de principi a fi però no tingué l'acompanyament adequat en els moments tensos de la partida. Pere i Tomàs alternaren grans pilotades amb errades que penalitzaven molt davant la contundència d'un Puchol inspiradíssim i l'eficàcia del quinze treballat d'Hèctor, molt regular durant tota la partida i que demana a crits una major presència en partides de responsabilitat.
 
Després de dos jocs vetllant armes, els dos equips començaren a mostrar les seues possibilitats. El primer a dir la seua i marcar el tempo de la partida va ser Puchol. En una primera part en què va ratllar l'excel·lència física i tècnica, el de Vinalesa va enganxar al públic amb una sèrie de pilotades marca de la casa. Ara com ara, ningú no li pot tocar els caps, ni el bot i braç, ni la caiguda d'escala, ni... E seu mostrari potser és el més vistent del circuit professional, ben adobat amb unes condicions físiques superlatives. Puchol tingué una altra vesprada per a emmarcar. Cada pilotada seua duia el deliri del quinze. Amb el 40-25, solament el Genovés era capaç de contrarestar l'assetjament de la parella. Intel·ligent en el joc, sempre va jugar per als seus companys, que amb prou feines remataven els quinzes que ell preparava. No fou la vesprada del trio. Tanmateix, el 45-30 va posar en dubtes la parella davant la proximitat dels jocs finals. Amb l'esgotament físic a l'aguait, el trio encara tingué una última oportunitat de reduir les diferències. En un joc que significava molta cosa i amb 30-net en contra, Hèctor i Puchol hagueren d'afinar molt la seua temprança i polir els detalls. En el moment en què el trio començava a creure en si mateix, en el moment en què Pere tingué un raig de claredat, la parella sabé rescabalar tot el que havia oferit al principi de la partida, sobretot un rigorós Hèctor en la consecució del quinze per recuperar les sensacions guanyadores i posar el definitiu 60-40 que valia el triomf final.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Cèsar Ferrandis