elmusa

La partida del dissabte: el trio de Genovés II no es deixa remuntar

Amb un minut de silenci en memòria de Miguel Peris, el mitger de Benaguasil, començava una nova edició del trofeu Superdeporte, que com sempre anunciava un cartell d’allò més interessant entre Soro i Salva, de roig, i Genovés II, Santi i Carlos, de blau. El fet que la càtedra anunciara travesses favorables a la parella de Massamagrell semblà animar el trio, que va dominar el marcador des del primer quinze, potser per a disgust d’un públic àvid de més incertesa i brega.

La qualitat i l’abundància dels recursos del Genovés resultà decisiva en els primers intercanvis de l’encontre, i sumades a la posada en escena dels rojos, tímida i imprecisa, deixava un 15-25 que era més que interessant per als blaus. Conscient de la importància de no concedir més jocs, Soro tirava de casta i colpejava amb força, per bé que les prestacions del Genovés no eren menors, cosa que arrancava els primers aplaudiments del públic. Vista la reacció roja, l’advers 15-30 no semblava ni de bon tros definitiu.

Els jocs que seguiren, però, no confirmaren la millora dels rojos. Les aparicions de Santi de Finestrat i de Carlos sostenien i ampliaven l’avantatge dels blaus, que sense estridències, quasi per inèrcia, sumaven quinzes davant de la impotència de Soro i Salva, que no les portaven bones i semblaven perdre la fe en la remuntada. El ritme i la qualitat de la partida havien baixat i això perjudicava els de Massamagrell, cada vegada més lluny en el marcador. El 25-50 deixava la sensació que presenciaríem un desenllaç ràpid, desprovist de la brega i l’espectacle que en alguns instants intuírem. Per sort, els rojos no havien dit l’última paraula.

Fóra per la renda acumulada, abundant i potser excessiva, fóra pel punt d’honor que és propi a Soro, fóra per les dificultats que sempre comporta tancar les partides en l’esport professional, el cas és que ara eren els rojos els que sumaven quinzes i jocs amb celeritat mentre que els blaus semblaven dubitatius, atordits i absents. A l’altre costat, el públic recompensava amb aplaudiments la reacció indiscutible de Salva i la contundència de Soro, que superaven el ventall de recursos que oposava el Genovés, poc assistit pels seus companys en aquesta fase de la partida. Amb 45-50, els rojos es trobaven a dos quinzes d’igualar els rivals i encarar la recta final amb les opcions de victòria intactes.

Finalment, però, la cohesió del trio va decidir la confrontació. Conjurats per a no deixar escapar el trofeu després d’una renda tan sucosa, la seguretat del Genovés i l’agressivitat de Santi i Carlos van escapçar la reacció dels rojos i van aconseguir situar el 45-60 definitiu, marcador que es pot considerar just atés que el trio del Genovés, malgrat un sotrac de vora vint minuts, va comandar el marcador des de l’inici i van saber sentenciar. Si més no, la reacció de Soro i Salva, tan destacable com tardana i infructuosa, va aconseguir elevar el nivell de joc i d’emoció de la partida a allò que tots esperàvem.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí