elmusa

La partida del dissabte: reacció tardana de Miguel, Salva i Monrabal

En plena disputa de la Lliga d'Escala i Corda i amb partides simultànies en altres escenaris, els aficionats més fidels de Pelayo van assistir dissabte a un espectacle notable, que confrontava l'empenta de Giner de Murla, Hèctor i Bueno (de blau), a la veterania de Miguel, Salva i Monrabal (de roig), favorits d'entrada a parer de la càtedra.
 
La fredor de la vesprada semblava encomanar-se al públic i els jugadors, que van tindre una posada en escena inicial amb imprecisions i sense intercanvis dignes d'esment. Tot esperant una mica més de brega, el públic contemplava lacònic com els jocs es decantaven ràpidament i sense excepció a favor del trio que feia el dau (30-35 per als blaus). En aquesta fase equilibrada i poc lluïda emergia l'ofici dels mitgers, ben falcats al bell mig de la pista. Sense regalar res, Hèctor i Salva mantenien el to dels respectius equips quan els seus companys afluixaven.
 

La reacció de l'equip de Miguel va ser insuficient per a guanyar. FOTO: Ulisses Ortiz
 
Tot seguit, el trio de Giner establí una diferència en el marcador que en acabant resultà definitiva. La constància i la qualitat del rest de Murla, l'aparició de Bueno i la regularitat d'Hèctor s'imposaven a un Salva més imprecís i un Monrabal que no acabava de sentir-se protagonista. Miguel, per la seua part, tirava d'ofici i salvava no poques pilotes de nivell, però sense prou convicció ni sort per a evitar un desenllaç desfavorable. El 30-50 caigué com una poalada d'aigua freda sobre els rojos, el desànim dels quals feia presagiar una solució ràpida per a un encontre que a penes havia deixat entreveure detalls de categoria.
 
I més encara quan al següent joc els blaus tenien val net per a posar el 30 per 55. Vet ací, però, que un mal colp de Giner, una pilota que trencà en l'escala i una bona pilotada de Salva situaren el 35-50 i feren reviscolar el públic, que va ovacionar el punt d'honor d'uns rojos que no havien dit l'última paraula d'una partida que anava clarament de menys a més.
 
L'aplom que havia acompanyat els blaus deixava pas a la imprecisió i l'ansietat de qui veu la victòria a tocar, circumstància que els rojos van aprofitar per a escurçar diferències en l'electrònic. Francament, els colps plens d'intenció de Giner i Bueno trobaven la resposta adequada d'un trio que havia espavilat un pèl tard i que era conscient dels dubtes de l'oponent. Els intercanvis i la incertesa d'aquesta fase foren el moment més destacat de la vesprada i compensaven el públic, que podia tornar a casa amb un regust de boca més agradós.
 
Atesa la millora dels rojos i els nervis dels blaus, conjurats per no malbaratar més oportunitats de confirmar el resultat, pocs s'atrevien a vaticinar un desenllaç amb el 45-55, més encara quan els rojos es van trobar a un quinze de seguir somiant amb la remuntada. No obstant això, la resistència roja concloïa amb una pilota de Monrabal que s'estavellava contra la corda. Alegria i alleujament per als blaus, millors en línies generals, i decepció per al trio de Miguel de Petrer, que no sempre tingué l'encert i la sort de cara.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

       Ernest Martí