elmusa

La partida del dissabte: la solidesa de Soro III

El dissabte passat es va disputar al trinquet de Pelayo la final del trofeu Fundació José Luis López enmig d’una gran expectació alimentada per les semifinals dels dies anteriors i la qualitat dels contendents. En un trinquet ple a vessar i la presència de les màximes autoritats del país, la qual cosa va conferir major solemnitat a la gran final que vam presenciar, els trios encapçalats per Soro III i Puchol II van demostrar que la pilota té condicions per erigir-se en un espectacle de masses quan els ingredients posats en solfa són de la màxima expressió: Soro III, Fèlix de Dénia i Tomàs II aconseguiren emportar-se el premi davant Puchol II, Raúl de Godelleta i Carlos del Genovés per 60-45.

Després de la semifinal que van disputar aquests dos equips, les espases estaven a dalt de tot. L’equip de Puchol II venia de presentar credencials molt sòlides com per fer front al trio de Soro III, que aquesta vegada, a diferència de la semifinal, sí que van funcionar totes les seues línies. Els tres van donar poca treva al blaus, que a dures penes van poder passar a l’atac en tota la partida. Soro III, un mur infranquejable en la seua posició, molt concentrat des de bon començament, entrant-li a la mà tot el que li arribava, sòlid en el seu joc, va posar les condicions per posar en franquícia el seu equip. Amb la contundència del de Massamagrell i la pegada de Fèlix, que va lluir durant tota la vesprada, el trio roig, ben compensat per Tomàs II i la ferida de Miguelín, s’avançava quatre jocs d’eixida al marcador. Els blaus no aconseguiren apujar el tanteig fins un esclaridor 35-20. Amb la serenor que donava el marcador, Fèlix brodava cadascuna de les seus pilotades, sempre incisives, que obligava Puchol en totes les accions. Molt de joc defensiu hagué de fer el de Vinalesa front a les escomeses contínues dels rojos, que una i altra vegada repercutien contra els blaus. 50-25 és un argument aclaridor de com estaven jugant uns i altres.

Al tram final de la partida, el trio blau mirà de refer-se. Raúl i Carlos, que fins eixe moment havien anat erràtics i poc resolutius, encomanats per l’empenta constant de Puchol, que sempre va creure en la victòria, van aconseguir posar en dubtes als rojos. Amb 55 per 45, cada pilotada començava a cremar en les mans i la partida l’hagué de resoldre Soro III en una acció de número ú en jugar una pilota arran de terra que envià a la careta per evitar el val i 15 contrari i que hagués donat molta més emoció a la final. Davant aquesta pilotada, els blaus esgotaren totes les seus possibilitats i els rojos, en una vesprada antològica, pogueren alçar el trofeu de la mà d’un Fèlix incommensurable, un Soro molt sòlid i un Tomàs resolutiu.
 

El president Ximo Puig va fer entrega del trofeu de campió a Soro III. Foto: Ulisses Ortiz

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

     Cèsar Ferrandis