Fem Pilota - Capçalera

La partida del dissabte: mestre Puchol II

Cares agraïdes i tot de comentaris entre el públic que va assistir ahir diumenge a presenciar la final del Trofeu de Mestres al Trinquet de Pelayo en acabar la partida. La parella de Puchol II i Pere de Pedreguer s’havia imposat a Genovés II, Javi de Massalfassar i Tomàs II 60-45 després d’una disputa sense concessions entre els contendents, tensa, sostinguda en el ritme, la qual cosa va provocar una matinal d’emocions i forts aplaudiments cap als cinc jugadors, que en tot moment van jugar com a mestres. El respectable, que emplenava el trinquet, va poder endur-se, fixat en la retina, un bon grapat de jugades espectaculars per recordar en la Nit de Nadal.

I és que la prohibició de les galeries fa que l’estratègia de joc i la depurada tècnica guanyen enters en la consecució del quinze, ja ho sabem. En aquest sentit, el títol de mestre se’l va emportar Puchol II. Posseïdor de moltes virtuts tècniques i físiques, sinó totes, el seu joc l’adoba amb una lectura exacta d’allò que requereix la partida en cada moment. Des del dau, la penja i troba el pou del nou. És una forma, gens fàcil però, de llevar la pilota als mitgers contraris. Entesos que allà hi havia el Genovés amb eixa esquerra que el defineix,  però d’una banda evitava el joc de Javi i Tomàs i, de l’altra, abastia a Pere de pilotes pràcticament darrere la corda per rematar el quinze. Des del rest, Puchol no té altra estratègia que passar i passar la pilota. Per molt obligada que vinga, i ausaes que venien, sempre acaba aprofitant l’equivocació del contrari per passar a l’atac. Ahí hi ha el secret del seu joc, la mestria que li ha valgut el títol.

Evidentment, no sempre ixen les coses com hom vol, sobretot si tenim en compte el trio tan complet que tenia la parella al davant. La igualada a 30 no fou una casualitat. Jugant de bé a bé, el trio empenyia i empenyia de la mà d’un Genovés que va quallar una excel·lent partida. Ell va dur el pes del seu equip i fruit d’això va arribar el 30-40 al marcador. En tot moment trobava com contrarestar la pilotada rere pilotada de Pere i Puchol però massa vegades des de posicions defensives. Era una qüestió de temps que el braç de Pere agafara volada i s’apoderara de la majoria de quinzes, que sumaren fins la igualada a 45. Javi i Tomàs tampoc no acabaren de trobar el punt de la pilota. En passar al davant en el marcador, la parella va sentir que tenia a tocar la victòria. Com més passaven els quinzes, més s’agradava la parella. Cada cosa que provaven eixia, cada pilotada que feien trobava resultats. L’estratègia era la consabuda. En la recta final, no hi hagué manera de fer-li un quinze a Puchol alhora que Pere els feia tots. Encara hi hagué temps per a restades i contrarestades de mèrit per part de tots. El públic va rompre a aplaudir després d’haver presenciat el regal de Nadal que van oferir els jugadors, un regal que portava embolcallat el títol de mestre Puchol II.
 

Pere i Puchol II celebren la victòria. Foto: FPV

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

     Cèsar Ferrandis