Fem Pilota - Capçalera

Sanchis, un mitger excepcional amb una llarga trajectòria

Oliva sempre ha tingut primeres figures en la modalitat de raspall, que ací es diu a terra o a raspa, des de l'aparició de Malonda I, a finals dels anys 50, fins a l'època actual, amb Waldo. Entre aquestes dues grans figures n'hi ha  d'altres igualment extraordinàries, entre les quals, Sanchis, unànimement reconegut com el millor mitger d'un llarg període que abraça les dècades dels anys 70 i 80.

Sanchis va nàixer a Oliva  el 19 de setembre de 1948 i va començar a jugar a pilota als carrers de la ciutat com bona part dels xiquets de l'època, la darrera generació que va poder jugar lliurement abans dels grans canvis socioeconòmics que es van produir en la societat valenciana.

Prompte va començar a jugar al trinquet i de seguida va destacar entre tots els xiquets en una època en què la majoria encara coneixia, poc o molt, el nostre joc més tradicional. Els diumenges al matí hi havia tants xiquets que volien jugar a pilota que, per fer més sofrible l’espera, jugaven dues o tres partides alhora, alternant-se un quinze cada partida.

Com a jugador de cartell va debutar al desaparegut trinquet de Vilallonga i poc després ho va fer al trinquet del Zurdo de Gandia, passa imprescindible per destacar en la modalitat de raspall.

Arran de la retirada dels grans jugadors que, segons l'opinió de bona part dels vells aficionats, van protagonitzar l'època més gloriosa del raspall, Ciscar, Malonda, Miramar, Godofredo, la modalitat va sofrir una greu crisi de joc i d'espectadors. Sanchis, juntament amb altres jugadors, va contribuir decisivament en el reviscolament de la modalitat i va crear una nova il·lusió entre l'afició.


Roget del Grau, Pellicer,  Malonda II i Sanchis. 1973. El Zurdo de Gandia.Foto: Arxiu de Vicent Malonda
 
L’any 1973, el Zurdo de Gandia va organitzar un trofeu de raspall. Sanchis el va guanyar formant parella amb Malonda II. Es van enfrontar a la millor parella d’aquell moment, Pellicer, la primera figura d'aquells anys, i Roget del Grau, un dels grans mitgers, que acabava la seua extraordinària carrera. Aquella partida va suposar l'inici d'una nova etapa i els aficionats veien nàixer noves figures. La qualitat del joc va millorar molt i els trinquets es van omplir de nou.

Sanchis és un dels jugadors que més partides ha disputat per tots els trinquets en la modalitat de raspall. Veure’l jugar era un gran plaer perquè era un jugador amb una gran tècnica i una gran bravesa, a més de dominar el joc amb les dues mans. Veure’l jugar era, a més, la garantia de veure un gran espectacle. Les partides amb Malonda II, primer formant parella i després enfrontant-se, van ser memorables, i els bons aficionats encara les recorden. Malonda II tenia una treta de braç molt potent, però si no anava fregant la muralla, Sanchis, a la segona pilotada, te la podia tirar a la graderia.

Sanchis constitueix una baula fonamental de la cadena de jugadors de gran qualitat que hem tingut en els darrers seixanta anys. I més enllà de la seua ciutat,  Sanchis ha estat un dels més grans  jugadors de tots els temps, tal com recorden encara ara els aficionats d’arreu del país on es practica la nostra modalitat.

A més de totes estes virtuts, Sanchis és un jugador que, després de la seua retirada, se’l pot veure en totes les partides que es juguen al trinquet de la seua ciutat i en bona part dels de la comarca de la Safor, fet que, desgraciadament no és massa habitual en la resta de jugadors. I és un membre destacat del Club de Pilota, cosa que és molt d'agrair.


Sanchis al trinquet d'Oliva. El jugador de blau és Brisca, també d'Oliva. Foto: PilotaVeu

Este article reeditat, escrit per Vicent Malonda, és la introducció de l'entrevista que Sanchis va concedir a PilotaVeu el 12 de gener de 2016. Podeu llegir l'entrevista en el següent enllaç:  Sanchis: 'El jugador s’ha de fer jugant a pilota'

     Vicent Malonda