elmusa

La partida del dissabte: partida d'un sol color

La vesprada prenadalenca de Pelayo oferia un cartell que sobre el paper deuria haver aportat més i millor: Genovés II i Javi contra Fageca, Fèlix i Àlvaro. La realitat, però, és que sobre les lloses del flamant trinquet de la capital només hi hagué un color, el roig, representat per la parella i preponderant al llarg de tota la partida. El resultat ho diu tot: 60-25. Superioritat manifesta de Genovés II i Javi davant un trio on el més destacat fou Fèlix, carregat de joc i incapaç de fer front a les envestides del rest de la Costera i el mitger de Massalfassar (l’Horta).

Com trobarà a faltar el món dels trinquets la figura de Genovés II quan no hi estiga. Elegància i varietat de recursos, rebots pintats i pilotades arran de corda. Crida l’atenció que continuen anunciant-lo en parella, però és que no és d’estranyar, si més no resulta un símptoma evident de les seues mans poderoses i el seu bon fer, sempre en el lloc, inabastable, ara per ara, per a les noves fornades d’escaleters. Perquè sí, potser avui hi ha de més joves que ell, fins i tot de més forts i millor preparats, però no hi ha dubte que hi ha pocs, molt pocs, que desprenguen la seua elegància i la seua efectivitat de manual. Genovés II, després de tot, ja no ha de demostrar res en els trinquets i, actualment, és tot un goig veure’l jugar, una alegria per als bons aficionats i per a la bona pilota, que l’ha recuperat fins que les seues mans en diguen prou.

Evidentment, el 60-25 del marcador no és només obra del rest de la Costera. En la part que li correspon, cal destacar l’actuació de Javi de Massalfassar, un jugador madur, potser el més contundent d’entre tots els qui juguen en tal posició. Una autèntica paret i un segur en cas de dificultats. Perquè el cas és que el trio blau ho va intentar, però sense sort i sense la convicció necessària, fins i tot amb una miqueta de neguit, amb un Àlvaro concentrat però imprecís en la punta, amb un Fèlix segur però impotent i solitari; i amb un Fageca un tant descentrat i dubitatiu en moltes fases de la partida. A la pròxima serà, doncs, perquè és clar que en aquesta ocasió, Pelayo i la seua tradicional partida del dissabte van coronar Genovés II i Javi, un merescut jornal amanit pels aplaudiments dels aficionats que ompliren l’escala i part de les galeries.
 

Genovés II i Javi, en acabar la partida. Foto: Sergi Durbà

   Sergi Durbà