Adéu a Emilio Peris, un dels grans trinqueters

La pilota està de dol per la mort d’Emilio Peris, empresari del trinquet El Zurdo de Gandia al llarg de molts anys, i des de fa deu, al trinquet de Bellreguard, on es va traslladar l’empresa quan la família va decidir canviar la seu, en vendre la propietat del recinte de la capital de la Safor.

Parlar d’El Zurdo suposa tenir en compte un dels recintes valencians més emblemàtics, ja que, junt amb el Pelayo, ha sigut sempre un dels dos vaixells insígnia de la pilota. Ningú pot discutir que el prestigi que sempre ha tingut El Zurdo s’ha degut a les persones que han estat al front del mateix, des que l’avi d’Emilio Peris, l’exjugador Zurdo de Pamis, va creuar la via del tren de Gandia-Alcoi per fundar, en 1952, el trinquet que al llarg de mig segle va ser un dels més importants, pel que fa al volum de partides organitzades, tant a escala i corda com a raspall, encara que des de l'última època fins a l'actual només es juga a raspall.

Primer l’avi, després el fill, Domingo Peris, a qui una malaltia va impedir molt prompte seguir l’activitat, i després el nét Emilio Peris, fins a hui, l’empresa del trinquet El Zurdo s’ha caracteritzat per la serietat i la rectitud, en un espectacle en què no és gens fàcil de vegades equilibrar els interessos de jugadors i aficionats; una tasca que ha sigut en tot moment el senyal d'identitat de la nissaga Peris.

Emilio Peris es va veure, forçat per les circumstàncies de la malaltia de son pare (privat uns anys en la cadira fins que va faltar), a prendre la responsabilitat de dirigir un trinquet tan important, quan a penes tenia 25 o 26 anys. Això el va posar a prova i a l’ensems el va forjar, per convertir-se molt prompte en el responsable més jove del món de la pilota.
 

Emilio Peris als anys 80. Foto: Arxiu de Paco Durà
 

En aquella època vaig conéixer Emilio Peris, en un d’aquells festivals en homenatge del sanatori de Fontilles, que cada any organitzava El Zurdo per contribuir a una causa noble, per una tradició familiar que va encetar el seu avi el dia que va inaugurar el trinquet, un 15 de maig de 1952. Recorde també que en aquells anys setanta i huitanta, a Gandia es feien partides tota la setmana, llevat dels dilluns, entre les modalitats d’escala i corda (dijous i dissabte) i raspall (dimarts, dimecres, divendres i diumenge).

Per descomptat que per les lloses d’El Zurdo passaven les primeres figures de cada època. Foren innombrables els desafius i les partides de diferents campionats que omplien sovint les galeries i l’escala de la “catedral de raspall”, ja que esta modalitat ha sigut sempre la més valorada i amb més adeptes en esta comarca; sense oblidar els anys setanta i huitanta l’escala i corda, sobretot arran de l’aparició de Genovés, entre d’altres figures.

Per tot açò i moltes més raons, Emilio Peris ha sigut un empresari diferent. Sempre disposat a innovar i arriscar perquè la pilota evolucionara, a pesar que mai no ha sigut fàcil, ja que és un món peculiar en moltes coses. En els darrers anys, també va ser un dels fundadors de l’empresa Val Net que, dificultats al marge, ha contribuït a diferents canvis en un món gens fàcil per a ningú. En conjunt, hui hem dit adéu a una persona que ha fet moltes coses positives per a la pilota, com així es podia palpar al tanatori i al soterrar en l'ambient, ja que han sigut moltes persones, aficionats, jugadors, trinqueters, i simplement veïns de Gandia, els qui han volgut estar al costat de la seua vídua, Celia, i els seus fills, Emi, Domingo i Hugo, que seran qui haurà d'agafar la responsabilitat de continuar l'empresa i intentar que el prestigi de la família Peris no es ressenta.
 

Emilio Peris amb la seua família, l'any 2002. Foto: Museu de la Pilota del Genovés

      Paco Durà