Pilota valenciana: els nostres orígens, la nostra identitat

Estic a la meua taula d’estudi, reflexionant sobre quin tema podria desenvolupar per al Treball Final de Màster en Patrimoni Cultural. Sembla una elecció senzilla, quasi un tràmit, però no ho és; per a res. Ha de ser un tema original, evocador i, sobretot, passionalment valencià. I de repent, una idea brillant arriba al meu cap: la pilota valenciana, pràctica popular on, des de fa segles, resideix la puresa del caràcter enèrgic i noble del poble valencià. Com no se m’havia ocorregut abans? Al dia següent li ho consulte a Rafael Narbona, catedràtic d’història medieval encarregat de la matèria de patrimoni etnològic, i, sense pensar-s’ho, accedeix a dirigir-me el treball que li he proposat amb un efusiu "Val!".

Dit açò, la pilota valenciana es va presentar com un tema idoni. És a dir, un element únic, poc visible i amb un gran marge de millora per aprofitar la seua potencialitat. En aquest treball posem de relleu els valors patrimonials, socioculturals i educatius del nostre esport, i també proposem quines fórmules considerem que serien les més idònies per posar-lo en valor i potenciar la seua presència en la societat valenciana. D’altra banda, la motivació que ha impulsat aquest treball també té un component personal. Al meu poble de Beniarjó (la Safor), anys arrere, cada diumenge es jugaven partides de raspall entre aficionats al carrer de ma casa, on mon pare també participava i amb molta distinció en el joc, per cert. D’aquesta manera, també he volgut dedicar-me a este tema, per la part familiar que em toca.
 

Final individual de 2016 al Zurdo de Bellreguard (La Safor). Foto: Ulisses Ortiz

Efectivament, i parafrasejant un article de la revista SAÓ, la pilota valenciana és el patrimoni oblidat dels valencians. Això ens porta a realitzar un exercici de reflexió, d’autocrítica, a revisar què s’ha pogut fer mal perquè tal circumstància s’haja produït. Potser per culpa de les institucions polítiques que no han donat el suport suficient a la pilota? O culpa del poble valencià que, sota eixe tòpic de meninfots, ens hem acostumat a no fer res per tractar de salvaguardar el nostre patrimoni?

Sense cap dubte, tots, amb més o menys mesura, tenim part de responsabilitat en el problema que ací se’ns presenta. Sembla que amb el temps ens hem tornat desmemoriats i inconscients de la sort que tenim de poder dir que als nostres carrers i trinquets gaudim d’un esport tan antic com divers, autòcton per se.

En definitiva, i com a reflexió personal, a mesura que he anat investigant sobre el tema he arribat a la conclusió que, després de vora set segles de joc de pilota a la nostra terra, encara és un esport per descobrir, una pràctica original, un tret cultural desconegut per a les darreres generacions del qual es pot traure més profit i al qual se'l pot fer valdre per les seues virtuts i, per damunt de tot, amb un gran futur per davant. He tingut el gust de veure la resta de treballs acadèmics publicats a PilotaVeu i està clar que, mitjançant diferents fórmules, tots tenim un objectiu comú: la salvaguarda i difusió del nostre esport autòcton.

Per a consultar el TFM d'Ausiàs Peiro, punxeu en el següent enllaç: TFM d'Ausiàs Peiró Canet

   Ausiàs Peiró Canet