La partida del dissabte: Soro III: campió individual

El dissabte passat, Soro III, el flamant campió de l’Individual d’Escala i Corda d’enguany, tornava a les lloses del trinquet de Pelayo per mostrar totes les credencials que li han valgut el títol. En una partida disputadíssima, que no es va reflectir al marcador, el pentacampió va fer valer tots els valors que l’han portat a estar a dalt de tot: des del primer a l’últim quinze, Soro III va mostrar una seguretat, una constància i un desplegament físic en el seu joc que va impossibilitar qualsevol resposta guanyadora per part del trio oponent. Soro III i Salva de Massamagrell s’imposaven 60-40 a De la Vega, Jesús de Silla i Carlos del Genovés.

Ben escortat per Salva, que sembla que està vivint una segona joventut, Soro III va forjar una partida molt ben treballada, plena de poderiu físic i recursos tècnics davant d’un trio que, per moments, li va exigir el millor. Ja des de bon començament, en un primer joc que va sintetitzar tot el que després seria la partida, el nou campió hagué de refer totes i cadascuna de les pilotades que enviava el trio amb persistència, amb aire d’atac, per dur coll amunt un joc intens i llarguíssim que va durar pràcticament un quart d’hora. Alçant tones i tones des del fons del rest, el de Massamagrell revertia totes les provatures de quinze del trio. Fou el resum de la partida. No hi hagué manera que la parella perdera un quinze així com així.
 

Salva de Massamagrell. Foto: Miquel Navarro

Els parcials de 25-15 i 40-20 demostraren l’eficàcia del joc de la parella contra un trio que jugava, passava pilota, però no aconseguia sumar en el marcador. En este tram de la partida, Jesús portava la veu cantant per part dels blaus però no acabava de llevar-li la pilota a Salva, molt regular tota la vesprada, tècnicament i física. Per més que Jesús remava i remava, per més que tant ell com Carlos, que tampoc no lluí la seua millor vesprada, tingueren el quinze als blaus de la corda, la consistència de Soro, passant totes i cadascuna de les pilotes que li arribaven, i la continuïtat realitzadora de Salva, feia inútils els intents del trio. Amb 40-30, encara els blaus van desaprofitar l’oportunitat d’enganxar-se a la partida amb un val que podria haver canviat moltes coses.

El 55-30 fou inapel·lable. La parella havia posat terra pel mig i anava a ser molt difícil que se’ls escapara la victòria. Tot i això, encara el trio, encapçalat per De la Vega, que va jugar una molt bona partida però sense acabar de rendibilitzar els seus esforços, va mirar de fer un darrer intent d’acostar-se al marcador. Van ser els dos jocs més emocionants de la partida, amb quinzes de mèrit per part dels dos bàndols, però finalment no hi hagué lloc ni per la remuntada ni per la sorpresa: el campió individual va tancar el joc i la partida des del dau, sense dubitacions, per més que els blaus lluitaren fins al darrer quinze.

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

     Cèsar Ferrandis