Fem Pilota - Capçalera

La partida del dissabte: Puchol II torna per on solia

El dissabte passat surava entre els comentaris dels aficionats de Pelayo quina seria la resposta de joc de Puchol II i com afectaria al seu rendiment esportiu l’eliminació del campionat individual. Ben d’hora, tots vam eixir de dubtes. El de Vinalesa va eixir al trinquet amb plenitud de facultats, concentrat, sense vacil·lacions, per obtenir una nova victòria. Puchol II i Natxo s’imposaren 60-40 al trio de Fageca, Javi de Massalfassar i Tomàs II.

Tot i això, la partida fou enganyosa pel que fa al resultat. Jocs i quinzes disputadíssims van fer de la confrontació un seguit interminable de jugades i colps que exigí a tots cinc jugadors la màxima expressió del seu joc en una intensíssima vesprada d’anades i vingudes. Si la partida va acabar girant-se de la part dels rojos fou, en bona part, per la manca d’errades de Puchol, fonament i ús de les seus victòries. Amb galeries prohibides, les errades pròpies penalitzen molt i l’encara campió individual les va minimitzar a la seua ínfima estadística el dissabte passat.

La partida va començar amb igualades constants al marcador. Els cinc jugadors jugaven de bé a bé cadascun dels quinzes, sobretot els respectius mitgers, que s’apoderaren de les seues parcel·les i obligaven molt els restadors. En esta posició, hem tornat a recuperar la figura de Fageca. El de València, després de molt de temps al dic sec per culpa de les lesions, va tornar a lluir tot el seu repertori de joc i va demostrar que està en condicions de jugar de tu a tu a qualsevol. La seua va ser una partida completíssima, de decisions encertades i ritme alt. La seua insistència permeté ajustar el marcador fins al 50-40 després que la parella s’haguera avançat quatre jocs gràcies a la percussió regular de Natxo i la seguretat de recursos de Puchol. Amb el trio collant la parella contra el desgast físic, la proximitat del tanteig i l’espenta final de Javi de Massalfassar, que va rivalitzar amb Puchol en la volea, la parella hagué de jugar-se la victòria primer al rest, el joc que perdien amb més facilitat, i finalment al dau. Solament la consistència física de Puchol, la seua resolució davant l’últim quinze i l’empoderament de Natxo als blaus de la corda pogueren tòrcer, després de dues hores de joc, un trio que mai no defallí en l’objectiu de la victòria, ben encoratjats per Fageca, possiblement el més regular del seu equip.

En definitiva, Puchol II resolgué la seua millor versió per tornar a guanyar una partida de molta exigència davant un trio ben complementat i esvair qualsevol dubte que surava en l’ambient. El dissabte a Pelayo, Puchol va tornar per on solia.

Punxeu en el següent enllaç per a llegir tots els articles de La partida del dissabte.

   Cèsar Ferrandis