La partida del dissabte: Sympathy For The Devil

A estes alçades de la seua vida esportiva, Genovés II ja no ha de demostrar res a ningú més enllà de la seua enorme estima per este esport que tant ha contribuït a engrandir. La seua trajectòria d’anys l’avala. A hores d’ara, Genovés II juga contra ell mateix, contra el seu afany de superació davant l’adversitat física, contra el pas del temps. El dissabte passat afrontava l’enèssim repte de la seua carrera esportiva al Trinquet de Pelayo en una partida de l’Individual en què va tornar a donar el millor d’ell mateix.

Els quarts de final de l’Individual d’enguany ha enfrontat Marc de Montserrat contra Genovés II. El resultat ja el sabran vostés: 60-35 a favor del de la Ribera Alta. Tanmateix, més que el marcador, el dissabte hi havia més cosa a dilucidar sobre les lloses renovades de Pelayo. D’una banda, la constatació que Marc ha deixat de ser una promesa. El de Montserrat va cremant etapes esportives amb la mateixa empenta que fa moure la seua poderosa volea. Posseïdor d’una mobilitat felina que li permet estar tothora on va la pilota i una fe empedreïda en ell mateix per damunt de qualsevol dubte, el dissabte va començar com una piconadora, sense treva, per posar ràpidament el 30-15 al lluminós. Semblava que la partida se n’aniria en un tres i no res com ho feien els quinzes a favor de Marc.


Genovés II durant la partida de quarts de final. Foto: Javier Cid

Fins que Genovés II va fer valer la seua autoritat moral en este campionat i el seu orgull d’esportista. Deutor de les millors imatges de l’Individual en la primera dècada del segle XXI, en aquelles finals contra Àlvaro, el de La Costera va ajustar el seu dau, la seua formidable esquerra, el seu punt d’honor i la seua restada per posar contra els dubtes i les errades, una mica precipitades, de Marc. No sabria dir ara si en la carrera del Genovés ha hagut aquell punt de mala sort, de tamborins impertinents o caigudes de dalt a destemps. El cert és que el dissabte amb val per tancar el joc va tornar a caure una pilota de la galeria del dau per igualar a 35 i a vore vindre. Un quinze porta un altre quinze. No va ser així però. Amb 40-30, Marc aconseguí la seguretat i la confiança per tancar definitivament la partida, una partida que per moments podria haver perillat si la pilota no tinguera aquella simpatia pel dimoni que cantaven els Stones.

Siga com siga, Marc ja està a semifinals per mèrits propis i amb la solvència per fer front a qualsevol. De segur que lluitarà fins l’últim quinze.


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

      Cèsar Ferrandis