elmusa

Malonda II: bravura, espectacle i consolidació de la nissaga Malonda d'Oliva

Diego Malonda Mestre (12-02-52, Oliva) va viure la pilota valenciana des de ben menut, dins i fora de casa. De portes endins, va nàixer en el si d'una família aficionada a la pilota i va viure el salt al món professional del germà major, Malonda I. De portes enfora, va compartir el joc de la pilota, com això, com un joc, amb germans i germanes primer i amb els amics del carrer després. La singularitat va ser que d'aquella família seua i d'aquell carrer seu on vivia van sorgir també molts i molts bons jugadors de raspall. Van ser veïns de carrer figures com Tofolet, Bolo, Oltra, Juanito Tofolet, Parra o Vidal. I són familiars tant Malonda I, Malonda II, Malonda III, Francisquet i Malonda IV (dels Malonda) com Pepito, Diego i Carlos (dels Mestre).

Malonda II va començar a jugar a la pilota com un aficionat més, al carrer i també al trinquet que quedava a tocar de casa. Però prompte, com el seu germà, va fer el pas al món professional i a les partides de jugador de cartell, en una època marcada per la crisi i per la retirada dels jugadors que van donar al raspall una de les èpoques més brillants de la modalitat: Ciscar, Miramar, Malonda I, Antoniet, Roget, Godofredo, Pigat. L'any 1973, Malonda II es va imposar, al costat de Sanchis, als millors jugadors del moment: Pellicer −la primera figura d'aquells anys− i Roget del Grau −un dels grans mitger−. Aquella victòria va suposar la seua consagració i, a més, l'inici d'una nova etapa de bon joc i espectacle als trinquets, rebuda amb expectació i bona acollida de públic.

Malonda II és recordat per l'afició com el millor rest de la seua època i com el jugador que va fer més espectacle al trinquet, fóra el trinquet que fóra. Sobretot va destacar per la seua treta, la seua bravura, per no donar mai una partida per perduda i per protagonitzar remuntades èpiques. Va disputar partides amb mitgers com Sanchis o Leandro i com a rivals va tindre davant seu a Pellicer o Antonio de la Granja. Són recordades també les partides que va jugar contra el Genovés, tant al costat del seu germà Malonda I com de Sanchis.
 
Costa, Batiste, Antonio de la Granja, Malonda II, Malonda I, Pigat i Emilio Peris al trinquet del Zurdo en el Trofeu Falles de 1974. Fotografia: Arxiu Trinquet  del Zurdo.

Durant la seua llarga trajectòria com a jugador de raspall, Malonda II encara va arribar a prendre part en les primeres competicions oficials de la modalitat, reservada fins llavors només a l'escala i corda. Així, lluny del seu millor moment de joc, l'any 1986 es va classificar per a la final de la primera edició del Campionat Individual en què cauria davant del seu nebot Pepito. Dos anys més tard, guanyaria la cinquena edició de la Lliga de Raspall al costat de Balduino i del seu nebot Francisquet.  L'adéu de Malonda II donaria pas a nous jugadors −Pepito, Diego, Coeter I, Loripet, Juan o Pasqual II− amb els quals encara es va enfrontar. Per tot això, Malonda II va ser, juntament amb Sanchis, la baula que uniria segurament les dos generacions més brillants del raspall.


Malonda II al trinquet d'Oliva. Foto: Javier Cid

Per a la memòria col·lectiva del món de la pilota valenciana, Malonda II serà recordat com un jugador que, a força de temperament i bravura, va retornar el joc espectacular als trinquets en un moment clau. I, com a figura d'Oliva, va contribuir a perpetuar la nissaga iniciada per Malonda I i, al costat de germans, germanes i cosines, va establir les bases per a l'aparició d'una nova generació de jugadors de raspall a la família, formada per Malonda III, Francisquet, Malonda IV, Pepito, Diego i Carlos. El seu llegat per tant va més enllà del seu joc, ja que va repercutir en tota una època i en les generacions de jugadors posteriors. Hui en dia, continua des de l'escala atent a l'evolució del joc al trinquet del seu poble i als de la seua comarca.

Este article és la introducció de l'entrevista a Malonda II, publicada el passat novembre. Podràs llegir l'entrevista completa punxant ací.

Vicent i Helena Malonda