Genovés II, 'chapeau'

José Cabanes Corcera és tot classe. Una categoria que destil·la des que s’ajusta la faixa fins que es nuga el guant (que hui ja han abandonat molts pilotaris). Té l’estranya –i poc freqüent– facultat de no deixar ningú indiferent, d’enganxar per igual l’aficionat de tota la vida i la persona que xafa per primera vegada les lloses d’un trinquet. Alguns en diuen magnetisme, d’altres carisma. Jo em quede amb fantasia.

Fantasia és eixe territori on la nostra imaginació dibuixa jugades i colpeigs impossibles que queden gravats en les nostres retines. Fantasia és viatjar a altres universos i desafiar-los. Fantasia és ser capaç de fer coses que no estan a l’abast de la resta de mortals. L’escriptor Antoine de Saint-Exupéry va escriure en la seua obra Terra dels Homes (1939) una màxima que sembla reflectir a la perfecció el caràcter del nostre protagonista: «L’homme se découvre quand il se mesure avec l’obstacle» [l’home es descobreix quan es mesura amb l’obstacle]. Vet ací que jo em pregunte: quin pilotari seria capaç d’acceptar –pocs mesos després d'eixir d'una lesió de triple trencament del peroné– un desafiament amb una de les màximes llegendes vives de la pilota basca com Abel Barriola, en la seua modalitat? I més encara, per què? La resposta és ben senzilla: José anteposa la pilota a qualsevol altra cosa. La seua estima envers ella és il·limitada i sap que en la situació actual necessita atractius, estímuls i nous reptes com el del proppassat dissabte.
 

Un moment de la partida entre els dos grans pilotaris. Foto: Javier Cid.

Arribats a aquest punt és menester –i de justícia– destacar la ingent tasca que està desenvolupant la Penya de Pilotaris Amics del Frontó del Puig, que s’està convertint, per dignitat, honradesa i serietat, en un club de referència per antonomàsia. Veient la plasticitat del joc de José el dissabte, veient la seua valentia quan les coses es posaven difícils, veient com no donava cap pilota per perduda, veient el seu saber estar i cavallerositat a la canxa, veient el seu manró o el seu rebot, veient com va rematar alguns punts amb l’esquerra en l’aire, hom sap que podrà perdre alguna batalla, però hom té la sensació que les seues millors pàgines encara estan per escriure, i que la pilota està ben viva i es projecta amb esperança cap al futur.
 

Els pilotaris van rebre unes condecoracions abans de la partida. Foto: Javier Cid.

         Víctor Agulló