elmusa

Moltó: La maduresa del campió

Moltó va aconseguir diumenge completar la seua vitrina de trofeus després de guanyar la Lliga Professional de Raspall junt amb el seu company Brisca. El rest suma el campionat més important per equips al seu llistat de títols i remarca la seua condició de número u de la modalitat. Després de dos campionats individuals guanyats, en 2015 i 2016, i una Copa, també el 2016, la Lliga se li resistia des que va arribar, amb vint anys, a la final del 2012 junt a Alberto i Leandro III.

“La veritat és que tenia moltíssimes ganes. Ja fa cinc anys que vaig arribar a l’altra final i no havia arribat a cap altra més, només a una semifinal. Era un títol que tenia pendent i tenia ganes d’aconseguir-ho”, va reconéixer en paraules per a Diari La Veu només concloure la segona final.

Ha sigut un somni perseguit que ha costat molts esforços a un Moltó que cuida molt la preparació física amb el seu entrenador Toni Astorgano. “Enguany havia apostat molt pel campionat i en la primera partida em vaig desil·lusionar un poc perquè vam començar jugant malament. Per sort, la Lliga és molt llarga i hem acabat guanyant-la”, assegurava. Eixe mal començament, en la partida inaugural, en què van perdre precisament davant Pablo, Sanchis i Raül per 25-0, va marcar un punt d’inflexió per a la parella, l’única del campionat, que ha anat de menys a més i ha acabat jugant amb molta serietat i compenetració.


Brisca ha sigut el seu millor company, qui l'ha entés per traure el màxim profit del joc en equip. Foto: Ulisses Ortiz.

A Moltó li costa entrar en les partides. De fet, quan va ser preguntat pel primer joc de la segona final, que van perdre net, el rest va reconéixer que és un “jugador molt gelat”. “Brisca sap que en els entrenaments em passa sempre. Jo solc estar molt gelat i quasi sempre ens peguen en el primer joc. A mesura que ens calfem i la partida va agafant ritme, ens anem trobant molt a gust”, explicava. És una forma de ser que el nou campió de la Lliga ha sabut anar acoblant per a acabar agafant un gran nivell de joc i una gran forma física juntament amb Brisca.

Alfonso Moltó va nàixer fa vint-i-cinc anys a Barxeta, un poble sense trinquet que, un quart de segle després, compta amb dos rests en la final de la Lliga Professional de Raspall. Pablo de Barxeta, el rest subcampió junt amb Sanchis i Raül, també prové de la localitat de la Costera. A més, ha afrontat el campionat formant part de l’única parella que hi ha participat, un clar símptoma del fet que el barxetà és el número u malgrat que Brisca és un gran mitger, com ha demostrat durant tot el campionat.

La condició de millor pilotari de la modalitat de raspall li ha valgut per a ser comparat amb l’últim clar dominador del raspall: Waldo. El mític pilotari d’Oliva, que va guanyar deu campionats de l’Individual i sis títols de Lliga encara queda molt lluny, però és clar que Moltó és el seu relleu natural. La gent de la pilota el veu com el successor i, malgrat que ell mai ho ha reconegut públicament, marcarà una època.


Moltó va celebrar el títol amb la seua gent. Foto Ulisses Ortiz.

La final del primer Individual que va véncer va marcar un abans i un després. Va guanyar contra Waldo per 15-25 el 2015. No era el favorit i el totpoderós Waldo volia guanyar el seu onzé Individual, però Moltó es va endur la victòria i llavors va començar la seua hegemonia en el raspall. Malgrat que hi ha joves que vénen amb força, com Ian i Pablo, ara mateix sembla que no hi ha ningú al seu nivell i prova d’això és que al darrer campionat Individual només Ian li va fer un joc en tot el torneig, la resta de partides les va guanyar per la via ràpida.

Un campió que ha madurat en el seu joc i que demostra amb aquest triomf en la Lliga que no només és un jugador del mà a mà, sinó que és capaç d’acoblar-se perfectament als equips. Eixa maduresa mental i la forma d’afrontar les partides l'han ajudat a guanyar el títol de la Lliga Professional de Raspall després de cinc anys i han confirmat que és el número u de la modalitat professional.

Ací podeu llegir tots els articles de Javier Cid.

         Javier Cid