elmusa

Una estratègia europea per a la pilota valenciana

No vaig a negar-ho, en els últims mesos s’ha millorat significativament la presència de la pilota valenciana tant a la vida social i cultural valenciana com als socials media. A més −i des d’una perspectiva educativa− podem observar esforços per a vincular-la des del programa Pilota a l’Escola de Federació, la nova Càtedra de Pilota Valenciana promoguda per Conselleria i la Universitat de València o les activitats desenvolupades per PilotaVeu entre d’altres. Ara bé, són suficients totes aquestes actuacions?

En un temps en el qual les estratègies del Consell s’encaminen a aprofitar i millorar les relacions amb la Unió Europea, des d’ací es proposa una vinculació de la pilota valenciana amb la dimensió europea de l’educació com a vehicle d’internacionalització i argument polític per a futures actuacions en l’àmbit de l’ensenyament.

En aquest sentit dies enrere finalitzà el termini per a la participació dels centres educatius en el programa Erasmus Plus, on es poden sol·licitar fons europeus tant per a la formació del professorat com per a l’intercanvi d’estudiants amb altres països d’Europa i constitueix, des de la meua humil opinió, una eina excepcional per a l’enriquiment d’una interculturalitat compartida que, per què no, tinga en la pilota valenciana un element més de cohesió social i d’intercanvi cultural.

Amb l’objectiu de limitar el caràcter utòpic (per a alguns) de la proposta, les principals actuacions quedarien emmarcades en dos gran blocs. En el primer, i dins del context dels projectes KA1 del programa Erasmus+, es compartiria la tradició, la història, els valors i els materials de les activitats pedagògiques dels jocs de la pilota durant les estàncies formatives i els job shadowing docents en centres educatius europeus, creant xarxes col·laboratives per mitjà de la plataforma Etwinning.  La segona actuació tindria com a referent els intercanvis d’estudiants i, especialment, les estàncies en el nostre territori d’alumnat europeu en el context dels projectes KA2, de manera que es facilitaria la seua presència als trinquets i la pràctica en els centres educatius a través de campionats i de les sessions d’Educació Física.


Encontre del Col·legi Hernàndez a Xipre. Fotografia: Col·legi Hernàndez

Evidentment, i malgrat la simplicitat d’aquestes actuacions, caldria mostrar una actitud socràtica per a superar un problema caracteritzat per l’absència generalitzada de trinquets tant als municipis com als centres educatius valencians. Com és habitual en aquestos casos, amb la vocació i la creativitat docent trobaríem solucions a una situació també determinada per la formació rebuda per aquest col·lectiu al voltant del nostre esport, en alguns casos inexistent o molt limitada. La tercera gran problemàtica trobaria representació en la distribució de les hores lectives i en la conseqüència negativa per a l’àmbit de l’Educació Física, que amb un percentatge al voltant del 3 i el 4 per cent de les hores totals, es troba als nivells més baixos d’Europa segons l’informe Eurydice de la Comissió Europea que analitza la situació de l’activitat física als sistemes educatius.

No es tracta a la fi d’europeïtzar la pilota valenciana. Es tracta d’aprofitar els recursos que tenim al nostre abast per enfortir el nostre esport i fer de l’ensenyament un mecanisme fonamental i sostenible per a la seua convivència en una societat globalitzada, on també han d’estar presents els valors històrics, socials i culturals de la identitat del poble valencià. En realitat, i en paraules de Paulo Freire, “tenim el dret i el deure de canviar el món, el que no és possible és pensar en transformar el món sense un somni, una utopia o un projecte”.

           Santiago Ciges