Fem Pilota - Capçalera

El Raspall, l’esport de la lluita i la cavallerositat

La grandiositat de la modalitat de raspall en ulls de qui la va viure tant des de dins com a pilotari aficionat com des de fora com a primer responsable de l’FPV. i en aquell moment, quan era president del màxim organisme de pilota valenciana, Iñúrria escrivia este article que mai fou publicat, un article amb 31 anys d'història:

“Sembla que a totes les activitats de l'home, ‘Qui pot mana’, i a més, gaudeix manant. D'això en diuen “L’Eròtica del Poder”. Eròtica trobem dins la política, la milícia, els negocis, i fins i tot dins l'esport. Tant els jugadors com els seus seguidors, senten el goig del triomf, i la mala fel de la derrota.

Dins la Pilota Valenciana, no ens lliurem. Tots, aficionats, professionals, i espectadors, vibrem amb les victòries dels nostres favorits.

Jo opine, i no crec que siga l’únic, que d’entre les modalitats de la nostra Pilota Valenciana n'hi ha una, el Raspall, que conserva l’estètica clàssica que els grecs l’empremtaren, a més de la força i el deler de vèncer esportivament.

No hi ha corda, la plaça és de tots i qui puga la guanyarà. La pilota ix amb fura de les mans del Feridor. Forta i col·locada, “Bramant" en diuen els aficionats. Pot anar per dalt o raspant el terra, recta o colpejant les voreres i rastells, tot és vàlid, per tal de guanyar el quinze.

El Rest segueix la pilota fixament, s’ajoca o bota, corre cap avant o se’n fa cap a darrere, i doblant-se per la cintura, al temps que doblega les frontisses dels genolls, la torna amb la mateixa missió que li ha arribat.
 

Partida de raspall 'posteritzada'. Fotografia: Víctor Iñúrria.

Els equips tracten d’avançar arraconant els oposants contra la ratlla o la muralla del fons, per tal de guanyar el quinze. Això no és cosa fàcil perquè, quan un bàndol hi és arraconat, es defèn com gat panxa amunt i torna la pilota per dalt, o es llança per terra, arrossegant el cos, el braç, les mans, etc., i tot això closos els lluitadors dins un mocador d’espai, puix que la distància entre ells, de vegades, no arriba als cinc metres.

Per fi la pilota ultrapassa el carrer o toca tamborí dins el trinquet. S'ha guanyat el quinze. L’explosió d’aplaudiments ix de les mans dels espectadors, i "El Gladiador", exultant de glòria, torna al seu lloc per recomençar.

Quan la partida s’acaba, els dos bàndols van junts als vestidors, a les dutxes, i amics com sempre, s'acomiaden ben cordialment fins a la propera partida.

D’això jo en dic "Eròtica del Poder", i “De la Cavallerositat” d’un poble que ho manifesta al seu esport nacional per excel·lència, “La Pilota Valenciana”

Víctor Iñúrria
President de la Federació de Pilota Valenciana, L’Eliana, 13-7-85.