Fem Pilota - Capçalera

Trinquet d'Alzira, paradigma de la pilota. Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta

Puchol II i Natxo es classifiquen per a la final del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta (60-45) en l’espectacular, però inactiu, trinquet d’Alzira.  

Curiós i simptomàtic el cas del trinquet d’Alzira, inaugurat a penes fa cinc anys i amb a penes activitat més enllà de la tradicional partida de Sant Bernat i els esmorzars que es preparen en el bar, a tot açò molt ben muntat, d’espais amplis i ple d’imatges d’època amb les quals un pot apreciar el passat i el present de la pilota valenciana. Poca cosa més, malgrat això, un trinquet flamant i innovador construït en època de faràndules polítiques i inauguracions a bombo i platerets. Així de trist. Perquè Alzira ja tenia un trinquet, el té, de fet. Un trinquet vell i amb les taques evidents de l’oblit, és cert; per a reformar, també; però un trinquet al bell mig del poble, d’aquells que se’n diuen amb solera, amb l’inconfusible aroma popular que desprenen les converses de bar i les partides de xamel·lo.

Algú haurà d’explicar algun dia els perquès d’una efervescència constructiva capaç d’alçar trinquets espectaculars sense criteri i buits de qualsevol significat, apartats del centre històric i endinsats en fantasmagòrics polígons industrials. No és nova la història del trinquet d’Alzira, no, ni de bon tros. I hi ha tants exemples similars dispersos per les comarques valencianes que resultaria impossible encabir-los en un article la intenció del qual era només informar de la primera partida professional que s’hi disputava des de feia temps. Incert el futur d’aquest trinquet, per tant. Una llàstima, certament. Perquè en honor de la veritat, la instal·lació és magnífica, amb capacitat d’allotjar tota mena de partides de renom, adaptada a les persones amb discapacitat motora, segura i confortable. I a més, amb una visió panoràmica completa que, sens dubte, permet retransmissions televisives allunyades dels obstacles tradicionals que ofereix qualsevol altre trinquet. A excepció del de Montcada, clar, curiosament també envoltat d’aquesta aura de misteri i hermetisme que caracteritza les obres adjudicades per un govern determinat en una època determinada. Una llàstima, de veres que sí.

Tanmateix, és el que hi ha. I al marge de la poca sintonia que pareix existir actualment entre els responsables del trinquet i el món professional de l’escala i corda i el raspall, ahir diumenge es va disputar una partida corresponent al ja clàssic trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta. Com a cap de cartell, el recentment coronat Puchol II, que acompanyat per Natxo de Beniparrell, suava de valent per imposar-se a la parella de Pere Roc II i Pere de Pedreguer. 60-45. Espasses en alt per a la final de Guadassuar de dimecres que ve. Allí ja esperen Marc i Javi. Una bona partida, per a gaudir-la i també per a reflexionar sobre els menesters que últimament es couen pels trinquets. Va de bo, cavallers.

     Sergi Durbà