elmusa

A ritme de xaranga ens hem burlat de l'estigma en el trinquet de Pelayo

Este 28 d'octubre de 2016 el recordarem molts i moltes com un d'eixos dies que del dolor fas festa.

Deia Michel Foucault que “la bogeria no la trobem en estat salvatge, la bogeria no existeix sinó en una societat. Ella no existeix per fora de les formes de les sensibilitats que l'aïllen i de les formes de repulsió que l'exclouen i la capturen”. Efectivament, la nostra societat sembla molt “moderneta” però per poc que rasques, per tot arreu brota l'estigma.

Brota l'estigma quan no trenquem la cadena en els nostres fills/es i els transmetem que allò normal és etiquetar l'altre i jutjar-lo i condemnar-lo, o no. Classificar en bons i dolents. En amics i enemics. En salvats i en cremats a la foguera.

Brota l'estigma quan les persones amb dificultats psíquiques i emocionals que hui en dia prenen la veu i mamprenen iniciatives en primera persona són criticades. En aquesta societat, massa sovint encara, qui s'atreveix a ser original, qui és distint, qui transgredeix la patològica normalitat és directament assenyalat i arraconat. És també violència, i és també coerció que s'estigmatitze i es perseguisca a qui té la iniciativa de denunciar aquelles situacions quotidianes que causen dolors psíquics i emocionals.

És estigmatitzant haver de declarar una vaga indefinida per part de treballadors/es dels serveis públics de salut mental de la ciutat d'Alacant i la seua comarca, l'Alacantí, la qual afecta vora 400 usuaris, perquè ni l'Administració pública ni l'Associació de familiars que la gestiona, Afema, tenen el valor i la capacitat de posar fi d'immediat a 5 mesos d'impagaments i reparar el danys ocasionats després de més de 7 anys d'irregularitats.

Causa dolor i trenca el teixit social i afectiu que davant les dificultats, la societat i en definitiva cadascú de nosaltres, mirem a altra banda quan tenim davant reptes o situacions dures o injustes.

Diu Rafa Tormo que “ahir recordàrem Àngel Velasco al trinquet de Pelayo, en un acte de reconfiguració social on allò sempre marginat per diferent va prendre la paraula. Junt a tota la gent que ha fet (que fa) de la pilota un mecanisme per derrocar estaments idiotament configurats. El compromís crític d'Àngel no hagués fallat”.

Estic totalment d'acord. Aquests “estaments idiotament configurats” necessiten no un llavat de cara, necessiten, ho demanen a crits, que els enderroquem col·lectivament i que en construïm altres de nou. Aquest acte de reconfiguració social del qual parla Rafa ha estat ni més, però tampoc menys, que la V Jornada de pilota a mà en els Centres d'atenció a persones amb dificultats mentals i emocionals. Una vertadera festa amb la qual ens burlàrem de l'estigma.

Hem pogut gaudir del joc de pilota amb la festera Xaranga “Burlaos” (primer premi en tots els recents concursos de xarangues del País Valencià) i un nombrós públic format per usuaris dels Centres CRIS, CDD i Residencials com també, i com a novetat, els adolescents de tercer curs de l'ESO de l'IES Juan de Garay, de València, amb els seus professors Martín Almendros i Natàlia Sebastià.

La iniciativa de fer un taller per a principiants impartit pels nostres pilotaris als joves a Pelayo és ben significativa. Ajuntar-se adults usuaris d'aquests Centres i adolescents d'institut, cadascú amb la seua història biogràfica però tots units per la pilota, fa que de sobte totes les etiquetes volen per l'aire. Hem aconseguit així trencar l'aïllament d'uns davant els altres. Dinamitar l'estigma en el seu nucli. L'hem desarmat allà on es fa més fort: en el desconeixement i la percepció de l'altre com a un “estrany”, hem desactivat els prejudicis. I això cala i deixa empremta de per vida.

En aquest context hem pogut gaudir de la presència dels companys pilotaris en cadira de rodes Pascual de Xirivella i Júlio d'Oliva, Guillem Sentandreu, Fageca, Paco Cabanes El Genovés, Sacha, Fede Oliva i Pedro. I amb la col·laboració amiga en la càmera de Miquel Navarro d'Alfara. Amb Rafael Tormo i Carles Senso de l'editorial Això és com tot, rebent l'homenatge a Àngel Velasco i Crespo exposant el projecte, i per últim i no menys important amb el suport institucional de Josep Miquel Moya i Sebastià Giner. La cobertura mediàtica de Levante TV, amb Juan Carlos Rodríguez i Míriam Civera Jorge, i de PilotaVeu.
 

Participants en l'homenatge d'ahir a Àngel Velasco. Fotografia: Òscar Llago.

Com sempre, la Federació de Pilota Valenciana ha col·laborat amb Conrado i Juan Contreras com a representants i Richard en la coordinació. Amb el bell i vell (any 1868) Trinquet de Pelayo com a escenari de la V Jornada de pilota a mà en centres d'atenció a persones amb dificultats mentals i emocionals, molts heu sigut els qui heu disculpat la vostra absència a la cita de divendres per altres compromisos. No és cap problema, sabem que esteu al nostre costat.

Vull fer, a més, una menció especial en aquesta crònica a la necessitat de compartir i escriure el pensament i l'acció. Gràcies per fer anar la feina que feu, Rafa i Carles. Per tot el que aporteu a la pilota amb l'editorial Això és com tot, tot un món encara per ser descobert donat que a penes l'àmbit de la pilota està receptiu al treball de l’editorial Això és com tot. El món pilotari (aficionats, jugadors/es, entitats, administració pública, etc.) no ha calibrat a hores d'ara la monumental feina intel·lectual i pràctica a peu de carrer i de trinquet que porteu entre mans.

Aprofitant l'acte d'homenatge a Àngel que li férem ahir, convide tot el món compartit de la pilota, a descorbrir la web i els llibres del projecte i en definitiva la filosofia que us ha portat a tirar endavant el projecte. Gràcies emocionades pel vostre paper amics!

Per finalitzar, una darrera reflexió compartida, i és que no avançarem contra l'estigma mentre no tinguem clar que qualsevol de nosaltres hem passat, estem o estarem al llarg de la nostra vida endinsats en dificultats psíquiques i emocionals per les quals ens necessitarem a nosaltres mateixos i probablement al nostre entorn per a eixir victoriosos. Tanmateix no trencarem amb l'estigma fins que no siguem valents i capaços de mirar als ulls el jutge que tots tenim dins i dir-li: Ja no tens poder sobre mi. Això és com tot. Burlem-nos de l'estigma! Fem-li el quinze, cada dia.
 
Òscar Llago i Giménez