elmusa

Fem un pensament per Àngel Velasco i Crespo. Homenatge en Pelayo el 28 d'octubre


Arribarà el matí que el plor serà d'alegria. Només per aquest fruit, jo donaria la vida”
Ovidi Montllor
 
 
El vaig conèixer a Alginet. Corria el mes d'abril de 2014. Vaig arribar a l'exposició sobre la pilota valenciana al Teatre Modern d'aquell municipi de la comarca de la Ribera Alta. Allí estava ell, sol en aquell moment, esperant que anàrem arribant el públic curiós del poble i de fora, forasters benvinguts, per a explicar-nos allò de “De les mans i fer anar la pilota”. Vaig aprofitar perquè Àngel, a qui no coneixia prèviament, m'explicara què entenien des de l'editorial “Això és com tot” per eixa tríada tant suggerent com trencadora vinculada a la pilota a mà: 'Joc, Espai i Xarxa'.
 
Ell em va mostrar l'exposició amb una passió deliciosa. Inequívocament vaig percebre que Àngel estava mostrant-me alguna cosa especial que anava més enllà d'una exposició qualsevol. La seua  transmissió del treball col·lectiu junt a Rafa Tormo i, ara Carles Senso, em va captivar l'atenció gratament.
 
Amb elements que feien del fet cultural una ferramenta per a conèixer en profunditat les persones en la seua dimensió més íntima, allò que em va fer connectar la seua proposta i la nostra va ser justament la xarxa afectiva. Fer visible i reivindicar com la pilota ha servit i encara segueix sent rellevant potentment pel que fa a establir llaços de connexió significativa entre persones, em va convocar a plantejar a Àngel que podríem fer un estudi de camp conjunt per tal de publicar-lo i difondre'l als quatre vents.
 
Jo li vaig explicar a Àngel que com a monitors de tallers de pilota valenciana per a persones amb malestar psíquic i emocional, el Zacarías Abiétar i jo necessitàvem donar veu a la bogeria vinculada a la pràctica normalitzada i inclusiva del joc que ens portem entre mans. No va fer falta convèncer-lo. Va captar tan lúcidament com en ell era característic, que en algun moment editaríem conjuntament un llibre en el qual la cultura popular del boig pensament la faríem anar tant com el riure i la pilota.
 
A pocs dies que el seu cos ens haja deixat, tanta i tanta gent recordem l'Àngel amb eixa passió que enamorava, amb eixe riure que contagiava i amb eixa fermesa militant de la cultura local i universal que ens atreia poderosament. Àngel, com l'Ovidi, ha marxat de vacances. A tots dos els recordem en la quotidianitat perquè es menjaven i s'estimaven la vida. Nosaltres, des de la nostra pilota, reivindiquem l'esperit d'Àngel: lliure, compromés i picant. Llarg viatge als somniadors.
 

Cartell homenatge a Àngel Velasco i jornades de pilota a mà dels centres d'atenció a persones amb dificultats mentals 
 
 
Òscar Llago i Giménez

Monitor Club de pilota CRIS-CDD Sant Pau
Fem anar la pilota!