elmusa

La pilota valenciana. Més enllà d’un contingut curricular

El currículum actual, basant-se entre altres en la teoria ecològica dels ecosistememes d’Urie Bronfenbrenner, proposa continguts curriculars relacionats amb el joc de la Pilota Valenciana, la seua història, les seues modalitats, el seu reglament i els seus principals recursos tècnics i tàctics. Però, quina funció tenen tots aquestos elements dins d’un paradigma socioconstructivista, vivencial i, per tant, competencial?

Tractaré de simplificar l’argument amb una reflexió sostinguda en l’Orde ECD 65/2015 de 21 de gener, per la qual es relacionen els continguts, els criteris d’avaluació i les competències clau.

En primer lloc, la Pilota Valenciana promou la Competència en Comunicació Lingüística (CCLI) i, en especial, la seua dimensió sociocultural i discursiva, i aporta un caràcter intercultural al procés d’ensenyament i un caràcter contextualitzat a les comunicacions durant el temps d’activitat. A més de fomentar l’ús del valencià, pot treballar també la  capacitat intrapersonal i reflexiva amb els “diaris personals” o les “activitats de reflexió” que cada docent dissenye.
 

Animació dels mecanismes d'un cervell. Imatge d'arxiu.

Amb l’activitat física pròpia de modalitats com el raspall o el frontò i amb la seua posterior reflexió, les alumnes i els alumnes poden aprofundir en els sistemes físics i biològics de la Competència Matemàtica en Ciència i en Tecnologia (CMCT) i millorar la comprensió de les lleis naturals i el coneixement de com afecta la higiene, l’alimentació i la salut en les seues vides. En quant a la Competència en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (CTIC), activitats derivades de la Pilota com la “construcció del guant” o la “fabricació de pilotes”, poden ser motivació per a la creació de continguts com ara videotutorials o manuals en diferents formats digitals. A més, la recerca i l’anàlisi d’informació relacionada amb el món de la Pilota i amb ferramentes digitals, permetrà la transformació de la informació en coneixement aplicable a altres situacions.

Paralel·lament, i amb referència als continguts tècnics i tàctics específics d’aquest joc, la contribució al desenvolupament de la Competència d’Aprendre a Aprendre (CAA) es sintetiza amb el tractament de l’autorregulació i l’autocontrol propis del joc, amb la planificació, la supervisió i les autoavaluacions de cada situació en què l’alumna i l’alumne participen. Conseqüentment, tot aquest “feedback” tindrà com a resultat directe un augment de la transferència, de la motivació i de la confiança durant tot el procés d’iniciació a la Pilota.
 

Animació d'icones digitals. Imatge d'arxiu.

Tanmateix, la pràctica de la Pilota Valenciana, des d’un paradigma pedagògic, és un canal excel·lent per a l’assoliment de la capacitat comunicativa en diferents contextos socials i culturals i per a la promoció de valors universals com la tolerància, la confiança, el respecte, l’empatia, la col·laboració i tambè l’honestedat. A més, capacita els alumnes a comprendre millor la seua realitat social, els seus conflictes i els elements dels espais  que conformen el seu entorn més pròxim i contribuir, així, al desenvolupament de la Competència Social i Ciutadana (CSC).

Simultàniament, amb la Competència en el Sentit de la Iniciativa i l’Esperit Emprenedor (SIEE), el docent pot entendre els continguts de la Pilotat Valenciana com a ferramentes per a la promoció d’una cultura basada en l’esforç, la participació, l’interés, l’autonomia, la responsabilitat, la creació i la proactivitat. A més, aquestos elements tenen una influència directa en la Competència en Consciència i Expressions Culturals (CEC), de manera que es pot apreciar, amb actitud crítica, la pràctica de la Pilota Valenciana com a element fonamental de la riquesa i del patrimoni valencià.

        Santiago Ciges