elmusa

Una Fundació del Sector públic per a dignificar l’espectacle de la pilota valenciana

El món professional de la pilota camina inquiet en aquests últims temps. La raó no és una altra que la inestabilitat econòmica i la falta de recursos que sustenten l'activitat esportiva i els actors que la fan possible (jugadors, trinqueters i altres agents necessaris).

Tampoc acaba de funcionar l'última decisió de delegar a la Federació l'organització dels campionats, després de la incapacitat de l'empresa Val Net de mantenir els sous dels professionals i el rescat per part del mecenes, José Luis López. Potser, la raó esdevingui en el fet que l'entitat Federativa no està pensada per a organitzar una activitat professional, sinó aquella “amateur” que és a la qual, fonamentalment, es deu.

Observem al nostre voltant i comprovem com en aquells esports en els quals els seus esportistes i activitats s'han professionalitzat, apareix una entitat (de caràcter associatiu) deslligada de la Federació per a gestionar l'esport professional. Exemples: la Lliga de Futbol Professional, l'ACB, l’Asobal, etc. I si eixim d'Espanya, l’NBA, Les lligues professionals americanes, la Fórmula 1, Copa Amèrica, etc., són estructures al marge de les Federacions amb les quals mantenen determinats acords relatius a aplicació de normes, solidaritat, promoció o llegats.

Queda demostrat doncs, que en l'àmbit de l'esport professional són necessàries estructures associatives i/o mercantils, capaces de gestionar una activitat econòmica que es troba competint en el mercat.

Arribats a aquest punt, cal qüestionar-se si el que volem és una pilota professional o ens mantenim en aquest híbrid que actualment caracteritza una activitat sustentada per les ajudes públiques i salvada “in extremis” per un particular (que no estarà sempre). Si apostem per una estructura professional, sense TV, sense suports publicitaris, amb la insuficient promoció pública i l'escàs públic que va als trinquets, fracassarà qualsevol iniciativa a curt o mitjà termini. No disposem dels suficients recursos.

La proposta més raonable, que sembla va prenent força, és la constitució d'una Fundació. Però, realment sabem què és una Fundació? Per què pot ser una bona alternativa? Quins beneficis té respecte al model actual? Són preguntes que hauríem d'estar fent-nos i estudiant la possible viabilitat, ja que fa més de dos anys que ronda la idea en la taula.

Personalment, crec que una Fundació seria en aquests moments la millor alternativa. No obstant això considere igualment que no seria l'alternativa final, sinó el pas necessari a una estructura totalment independent, capaç de generar un volum econòmic per si mateixa, sense necessitat del suport públic, o almenys que aquest suport fóra testimonial. Igual que passa en altres esports, l'associació d'empresaris (clubs o societats anònimes en altres esports) seria una bona solució.

Però analitzem els avantatges de la Fundació.

En primer lloc dir que la Llei 50/2002 de Fundacions les defineix com a “organitzacions, sense ànim de lucre, que persegueixen finalitats d'interès general”. Aquestes finalitats poden ser esportives, culturals, etc. En el cas de la pilota valenciana, que va ser declarada, per part de la Generalitat i a través del Decret 142/2014, Bé d'Interès Cultural Immaterial, justifica perfectament l'interès general i, per tant, afavoreix la idea de constituir una Fundació que fomente i difonga aquest bé.

S'ha de descartar l'interès particular, pel qual la meua proposta seria, que en aquests primers moments d'impuls i rescat de la pilota professional, la Fundació pertanyera al sector públic, és a dir, fóra constituïda per la Generalitat en companyia d'altres persones físiques i/o jurídiques públiques o privades que contribuïren a la consecució de les seues finalitats. Aquesta constitució es podria realitzar directament amb un acord del Consell, no necessitaria, inicialment, més que una dotació simbòlica (en espècie o diners), uns Estatuts per a regir el seu funcionament i la identificació dels patrons (persones físiques directament o representants d'entitats). Per descomptat, s'ha de cercar una denominació, una raó social, domicili i registre com qualsevol altra entitat.

Els avantatges de la Fundació són, entre altres, els beneficis fiscals. Es troba exonerada dels principals tributs pel seu caràcter social. Els patrons no reben cap remuneració pel seu càrrec en el Patronat i, es troben fiscalitzades en el seu funcionament econòmic i també en el desenvolupament del seu programa, pel Protectorat (instància administrativa de la Generalitat que vigila pel compliment de les finalitats estatutàries i el caràcter social dels actes). A més, les fundacions del sector públic controlen més del 50% dels drets de vot en el Patronat i, per tant, es garanteix, encara més, l'interès general i les finalitats d'utilitat pública.

Un altre avantatge de les Fundacions és que poden realitzar activitats econòmiques, ja que per la seua naturalesa es regeixen pel dret privat i no disposen de facultats administratives. El seu règim econòmic està sotmès, no obstant això, a les normes de comptabilitat, auditoria i pla d'actuació. I com s'ha explicat amb anterioritat, supervisat pel Protectorat.

Poden contractar personal o serveis per a gestionar l'activitat. A més, poden rebre ingressos (que aniran destinats a l'objecte). La selecció de personal haurà de realitzar-se amb subjecció als principis de publicitat, concurrència i objectivitat. Amb més raó si la Fundació pertany al sector públic.

La Fundació es pot extingir quan s’hagen complit les seues finalitats. Tot el seu patrimoni reverteix en l'activitat o en una altra entitat que perseguisca les mateixes finalitats socials. En el cas de la Pilota valenciana, s'extingiria quan s'haguera generat un sistema d'actors, capaços per si mateixos de sostenir l'activitat, sense les ajudes públiques que actualment són necessàries. 

Finalment, es podria analitzar com seria l'activitat d'aquesta Fundació i com hauria de gestionar-se. Al meu entendre, el control públic ha de ser, al principi, clau. El Patronat hauria d'encarregar un concurs de propostes (pla d'activitats i gestió), a equips professionals, i iniciar un procés de concurs selectiu per a triar aquella proposta que fóra més interessant per a complir amb l'objecte de la Fundació. 

Veiem algunes de les claus més importants que haurien de reflectir les propostes: en primer lloc les mesures de protecció de la matèria primera (el jugador professional: la quantitat de partides a l’any, les ajudes al seu entrenament, les revisions mèdiques, etc.); a partir d'ací, l'estructura de competicions (activitat enfocada al sosteniment econòmic: quantitat i qualitat); un reglament de competicions basat en l'objectivitat (rànquing de jugadors, ascensos i descensos, normes específiques, etc.); la gestió laboral i econòmica (pressupost, sous, bases de cotització, premis, estímuls, tot d'una manera objectiva) per a sustentar aquesta estructura esportiva; els recursos personals (gerent, economista, assessor jurídic, director tècnic, almenys com a “staf” de direcció, més l'aparell administratiu necessari), materials i d'infraestructura; Pla de màrqueting (venda, publicitat, internacionalització, difusió…); contractes o acords amb els principals promotors de partides; selecció d'instal·lacions; accions de responsabilitat social corporativa…
 
Una estructura professional per a un esport professional!

    Paco Orts