Fem Pilota - Capçalera

La partida del dissabte [16-07-16]

El Trinquet de Pelayo tancava la temporada este dissabte passat fins a setembre amb un cartell equilibrat de parella contra parella en que destacava la presència de dos pilotaris que podríem qualificar com els nous valors emergents de la pilota. Juntament amb Lluís de la Vega, Giner de Murla, Pablo de Borriol i algú més que em deixaré, estos jugadors estan cridats a mantindre el joc de pilota per totes les comarques en els pròxims anys. Així, amb faixa roja, tornava al trinquet de la capital valenciana Francés, esta vegada acompanyat per Pere de Pedreguer, i amb faixa blava, Marc, de Montserrat, assistit al davant per Natxo de Beniparrell. Abans de començar la partida el comentari generalitzat era que podia ser una confrontació bonica de vore per l’equilibri de forces i pel diferent estil que posen en joc tant Francés com Marc. Els pocs aficionats, en relació a d’altres dissabtes, que hem fet cap al trinquet això esperàvem. No ha pogut ser però.

De bon començament, semblava que les travesses feien via a favor dels rojos. Fins i tot han arribat a donar un joc d’avantatge. La poderosa pegada del de Pedreguer agradava més que l’esquerra per dalt del de Beniparrell, recurs que fa servir moltes vegades amb sorprenent eficàcia i habilitat. La partida ha començat com se suposava, molt equilibrada i tots quatre jugadors fent servir els seus recursos, que en som molts. Amb tot, després de la igualada a 25, els blaus han anat anotant-se un rere l’altre cadascún dels jocs en disputa fins a posar un aclaridor 60-25 al marcador. En menys d’una hora s’ha ventilat la partida.

Dit això, si atenem als mèrits individuals, Natxo ha marcat en tot moment el ritme de la partida. Després d’un inici irregular, ha sabut trobar el seu lloc i li ha guanyat la mà a Pere a força de col·locació i rapidesa per posar-se en la pilota. Alhora, Francés tampoc no era capaç de salvar-lo amb la feta de dau i Natxo és un jugador que si li la donen també sap jugar-la buscant els escalons. Ha baixat la pilota quan calia, l’ha parada a l’escala i ha buscat blaus segons exigia el guió en cada moment de la partida. Amb Natxo assentant fonaments, Marc, un jugador cada dia més fet, amb poques errades, passador de pilota, s’ha dedicat a fer el dau encertadament, una caiguda d’escala efectiva i un mandró que donarà molt a parlar. És Marc un jugador de caràcter, guanyador, que ha millorat el seu rendiment físic gràcies als seus preparadors i que està, en opinió d’este cronista, en disposició de deixar el seu nom per tots els trinquets.

Del cantó contrari, Francés no ha pogut fer res, no ha estat secundat per Pere, que ha tingut una vesprada, diguem-ho així, atziaga, incapaç d’entrar en la partida. Massa errades per a la seua categoria. Lluny de ser Pelayo el seu millor trinquet, el de Pedreguer no ha pogut desplegar la pilota amb la sequedat que ell acostuma i que tant de mal fa al contrari. Sense ell en condicions, Francés tampoc no podia fer molt més tot sol. Tot i intentar-ho en la primera part de la partida, ben d’hora ha acabat encomanant-se del poc encert del company i ben d’hora se n’ha vingut avall amb impotència per bé que ha deixat mostra de la seua qualitat. Es desplaça pel trinquet com si ballara sobre les lloses, amb una elegància i estilisme a l’alçada de ben pocs. Cada moviment, cada escorç seu dóna per a una aquarel·la. Va dibuixar tres o quatre pilotades des del rebot que li auguren el bo i millor en la pilota si és capaç de mantindre la continuïtat. Temps al temps.

I fins ací. Que passen un bon estiu!
 

Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

Cèsar Ferrandis