elmusa

La partida del dissabte [9-7-16]

El trinquet de Pelayo presentava el dissabte passat l’ambient de les grans ocasions per arredonir l’esperada final de la Copa Diputació de València  d’enguany. Molt fou el públic que s’acostà fins al carrer Pelai de la ciutat de València per omplir a vessar l’escala i les galeries i emmarcar així una final que se’ns antoixava disputada i emocionant. De fet, l’ambient festiu dels prolegòmens feia presagiar dia de festa grossa en la pilota. No va ser però la final desitjada. D’una banda, Puchol II i Monrabal, de roig, i de l’altra Pere Roc II i Jesús de Silla, de blau, van deixar-nos a tots els assistents amb aquell punt d’insatisfacció pilotaire en vore ben d’hora que la parella blava s’apoderava ràpidament, quinze rere quinze, de la parella roja. 60-35 fou el merescut resultat de la partida.

I és que Pere Roc va bordar tècnicament la partida en tots els aspectes, tant des del dau com des del rest. Posseidor d’una gran pegada i major capacitat competitiva, el de la Marina tan sols va cometre una errada no forçada, un bot de braç que se’n va anar per baix corda. Més enllà d’això, ja veuen com n’és de poquet, la resta de la partida va estar excel·lent, sublim, passant pilotes de totes les maneres i sempre enganxat a la partida. Tan prompte es descarregava buscant la careta com feia un dau precís i arrimat a l’escala. No cal dir que fou ben salvaguardat per Jesús de Silla. Este jugador ha assolit una maduresa esportiva que li permet jugar de manera equilibrada, és a dir, dirigint eficientment cada colp que executa, adequant la velocitat de la pilota a la necessitat immediata, trobant l’esquerra del contrari, sempre correguda de mà. Fou una autèntica delícia vore’l moure’s pel trinquet: sempre a lloc i respectant les prioritats del company. Amb estos valors, treballats en cada partida que esta parella ha fet durant el campionat, la partida se n’ha anat ràpidament al marcador. Després d’una enganyosa igualada a 20, guanyant des del dau els respectius jocs, la parella blava s’ha enfilat fins un aclaridor 20-45, deixant molt mal parada la parella roja.
 

Fotografia: Val Net

Sens dubte, hui no ha estat el dia de Puchol II. Sense arribar a entrar mai en la partida, un punt fora de tensió, el de Vinalesa no ha aconseguit seguir el ritme que imposava Pere Roc i Jesús. Tret d’algunes pilotades dibuixades, era simptomàtic que es deixara rebots poc dificultosos per a la seua qualitat. A més, als blaus de davant, Monrabal tampoc tancava el quinze quan calia alhora que alternava passades inversemblants amb errades impròpies d’una final que exigia el millor de cadascú. Pràcticament els quinzes i els jocs queien de la part blava sense massa dificultat. Amb tot, ferir i aixar tampoc és el més propici per lluir-se a Pelayo, i més contra un esquerrà com és Pere Roc.
 
En definitiva, els espectadors no hem pogut viure l’emoció i incertesa al marcador que tant fa per l’espectacle. Ha estat una final en que de seguida s’han vist els poders i avantatges de la parella blava que s’ha alçat victoriosa amb el trofeu, la qual cosa, estem segurs, no farà més que afiançar la magnífica trajectòria que està materialitzant Pere Roc i la revitalització definitiva de Jesús com un jugador madur, solvent i guanyador.


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.

Cèsar Ferrandis