Fem Pilota - Capçalera

Sobre la professionalització dels jugadors de Pilota

Un professional és aquell que practica habitualment una activitat, fins i tot delictiva, de la qual viu. Són professionals els jugadors de pilota valenciana? Amb els salaris actuals, fins a quina edat poden ser-ho? Quants en poden viure amb el que guanyen? A què es dedicaran quan acabe la seua vida esportiva? Podran incorporar-se al mercat laboral amb 30, 35 o 40 anys sense problemes? Com s’ho fan quan es lesionen? Qui s'encarrega de protegir la seua salut? Aquestes són algunes de les preguntes que roden pel cap dels nostres jugadors.
 
Un jugador de pilota professional no pot cobrar el salari mínim interprofessional, ni tan sols el doble, ni el triple. Ha de cobrar molt més si volem que realment la professionalitat siga un valor referencial durant tota la seua carrera esportiva i que tota l'energia dels millors anys de la seua vida estiga posada en la pilota. I per això, perquè un jugador de pilota oferisca un bon espectacle, no pot eixir d'una fàbrica i anar-se’n a jugar a pilota, ni haver de demanar permís en l'oficina per a jugar entre setmana, ni treballar vuit hores i després anar-se’n a entrenar. Els jugadors de pilota han de dedicar tota la seua energia mental i física a preparar-se per a oferir un bon espectacle cada vegada que xafen un trinquet.
 
Marc de Montserrat, de Miquel Navarro. pilota valenciana pilotaveu
Marc de Montserrat. Fotografia: Miquel Navarro
 
Així, per plantejar en termes professionals la pilota caldria, com ja hem plantejat altres vegades, establir un rànquing que determine el nivell que tenen els jugadors dins del circuit professional. Indiscutiblement, tal com succeeix en altres esports, el jugador de major rànquing ha de ser el que més salari tinga. L'estructura actual, però, no és clara i està obsoleta. D’altra banda, els jugadors que aspiraren a la professionalitat, també haurien de tenir unes mínimes condicions que els permeteren progressar i arribar al més alt, millorant així la competència i l'espectacle. Perquè, quantes persones anirien a un camp de futbol si Madrid i Barça s'enfrontaren 32 vegades al llarg de l'any? Aquestes són les partides que, al ritme d'aquests sis primers mesos, jugaran aquesta temporada Soro III i Puchol II entre ells. Com es pot oferir així un espectacle atractiu per als espectadors? Fins quan serà atractiu aquest enfrontament? Quantes vegades hem sentit que antigament hi havia molts més jugadors en l'elit? Si no hi ha una base de jugadors amb aspiracions de dedicar-se a la pilota amb unes mínimes condicions salarials, mai augmentarem aqueixa competència i ho deixarem a l'atzar o la selecció natural d'uns pocs que resisteixen.
 
Com a mostra del que estem dient, us presentem les dades de quatre dels nostres jugadors des de principi d'any. Són professionals mal remunerats que organitzen la seua vida al voltant de la pilota: un dia de descans setmanal, dues partides a la setmana, dos dies d'entrenament en gimnàs, dos en pista, sessions de fisioteràpia, presentacions de tornejos, entrevistes i col·laboracions amb col·legis. Nosaltres, presents amb ells en 160 sessions en aquests 6 mesos, els exigim, animem, compartim l'alegria en la victòria i la tristesa en la derrota, però també comprenem la difícil situació en què es troben en l'actualitat i entenem que molts d'ells es plantegen en moltes ocasions si mereix la pena continuar. Per a sotmetre't durant anys a una disciplina diària, entrenar malgrat el cansament, jugar malgrat els dolors i sacrificar vida social i familiar, t'ha d'agradar molt el que fas. I per açò, els nostres jugadors, motivats per un amor incondicional al nostre esport i perseguint el somni de ser els millors, es dediquen professionalment a la pilota.
 
 
Però, una vegada els somnis s'han complit, o no, quan s'apaguen els focus, quan el so dels aplaudiments es dilueix, cal seguir vivint. Posem-nos en la seua pell, o en la de les seues famílies, ¿algú s'ha parat a pensar l'esforç que suposa organitzar la vida durant la joventut al voltant d'una activitat que no t'ensenya un ofici, ni, en moltes ocasions, et permet pagar una hipoteca amb seguretat, ni plantejar-te tenir una família, ni et garanteix els recursos suficients per a viure quan ja no pugues jugar més? No és fàcil arribar a ser esportista d'elit, ni ser-ho, ni tampoc deixar de ser-ho.
 
Moltes coses han de canviar en la pilota, però, sense cap dubte, s'hauria de començar per dignificar els seus principals protagonistes i vertaders herois ara per ara: els jugadors. No creiem que ells hagen de solucionar aquesta situació. Ells només han de preocupar-se per entrenar, descansar i fer-nos gaudir en els trinquets amb la seua excel·lència en el domini del joc de la pilota valenciana, un dels esports més complexos i estètics que existeixen.
 
Com ja hem afirmat en anteriors ocasions, una bona iniciativa per a abordar aquesta problemàtica podria ser la llançada el novembre passat per Paco Orts sobre la realització d'un Congrés Constituent de la nova pilota valenciana, organitzat conjuntament per les principals administracions del territori valencià i on el món professional hauria de tenir un paper important. Si totes les administracions han manifestat que ho consideren una bona idea, no podem entendre com no s'ha engegat encara.
 
Moltes de les actuacions que s'han de realitzar perquè aquest esport pervisca van entrellaçades, unes afecten les altres. Actuem de forma integral. Deixem de lamentar-nos de la falta de públic en els trinquets, de la seua avançada edat, de la crisi econòmica, que no tenim una televisió autonòmica… i comencem a actuar des de la realitat actual i tenint en compte que, si volem revitalitzar la pilota valenciana i l'espectacle, el primer de tot és tindre cura del jugador professional.