elmusa

La partida del dissabte [2-7-16]

Ara no descobrirem la sopa d’all si diem que la prohibició de llançar la pilota a les galeries ha canviat la concepció del joc, la consecució del quinze i l’afavoriment d’alguns jugadors per les seues característiques de joc i la penalització d’altres, de galeria fàcil i nítida. Més enllà d’això però, una altra conseqüència s’està fent cada dia més evident: el desequilibri accentuat quan s’enfronten una parella contra un trio. Ja n’hem parlat ací en alguna altra ocasió. Abans, quan un jugador era superior sempre donava trio per tal de nivellar la postura però sense traure-li el seu quinze, la galeria. Ara, amb la nova modificació, eixe mateix jugador, superior en molts aspectes, segueix donant el trio però treient-li el seu quinze, la seua defensa, la galeria. Així, hui per hui, els trios partixen amb molt d’avantatge sobre les parelles si reduïm la zona de definició del quinze com és la prohibició de les galeries. Si alguna vegada guanya la parella, entenem ací Soro III, Puchol II i, en el seu moment, Genovés II, que sempre han donat trio al contrari, ha estat per l’heroicitat d’estos jugadors, per la seua condició física i la professionalitat que s’està assolint en la nòmina actual de jugadors. El Genovés hagués passat a la història de la pilota si li hagueren prohibit les galeries? Deixem ací el debat.

Siga com siga, el dissabte passat al trinquet de Pelayo s’enfrontava una parella, encapçalada per Soro III i Salva, tots dos de Massamagrell, contra un trio, ben equilibrat des del dau per Marc de Montserrat, Félix com a mitger i Carlos del Genovés en la zona de les garrofes, on s’ha de decidir el quinze. Quasi res! Un trio potent que en qualsevol moment pot fer-li la faena a la parella que es pose per davant ni que siga un jugador dels cabals de Soro III. Va començar el trio ben posat des d’inici amb un Marc imponent que marcava la pauta amb la seua pegada i el seu joc de caràcter. Definitivament, este jugador s’ha consolidat com una de les grans esperances dels trinquets, una promesa feta realitat dia a dia i amb una capacitat física i mental que augmenta per partides. Jugant amb trio, poseu-li totes les parelles al davant que vulgueu! Temps al temps! La seua decisió posava ràpidament en avantatge els seus amb dos jocs de diferència, 15-25. La postura blava s’assentava en les travesses. Tot i això, Soro III, en rompre a suar, va començar a posar la seua velocitat de creuer: dau ben fet, segur en la seua pegada, fent la pilota fonda…En tres i no res va capgirar el marcador fins a posar el 30-25 i val al lluminós. Els rojos prenien volada en les travesses. No era el dia però per a la parella. Esta vegada la velocitat de creuer no anava a ser suficient. Sense més, per aquelles coses que solament entén la pilota, la parella no va ser capaç de trencar eixe val i fins ací. Es van quedar en 30. El trio, sense acabar de forçar la màquina, acoblà l’engranatge per fer set jocs seguits, fent impossible els esforços de Soro, lluitador com ningú, i contrarestant fàcilment la pilota ben jugada i sempre passada però poc resolutiva de Salva. La partida se’n va anar quinze rere quinze per part de Marc i els seus. El públic present no va poder gaudir de les emocions i incerteses al marcador d’altres dissabtes. Tal volta ho acumulem per al dissabte vinent amb la final de la Copa Diputació. Allà farem cap! 


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
 
Cèsar Ferrandis