elmusa

La partida del dissabte [25-6-16]

Tot i que estem pràcticament damunt del juliol, un mes en que la ciutat de València comença a buidar-se i la calor fa més insuportable el trinquet cobert del carrer Pelai, l’afició assídua als dissabtes de pilota omplí a vessar l’escala i bona part de la galeria del dau per assistir al duel de moda en la pilota actual. Tornava Soro III al trinquet de Pelayo després del parèntesi que li ha suposat una xicoteta intervenció quirúrgica i ho feia ni més ni menys que contra Puchol II, ben acompanyat al davant per Javi de Massalfassar. Dani fou la parella de ball escollida per a la reaparició del rest de Massamagrell, tot plegat en el marc del Gran Premi Oxford, editorial que no és la primera vegada que promou el món de la pilota.

Vist el resultat final, 45-60 a favor de la parella blava, les travesses no anaven malfixades. Fins i tot arribaren a donar un joc d’avantatge amb els iguals al marcador, segurament per la inactivitat temporal de Soro III. La partida no s’estigué per romanços des de bon començament i sense temps a les especulacions ni el tempteig per part dels contendents es va jugar de calent des de la primera ferida. La parella blava volia marcar el ritme de la partida en funció de la seua poderosa pegada. El de Massalfassar semblava que anava a menjar-se el trinquet amb dues o tres cinglades arran de corda que situaren el llistó damunt de tot per a la parella roja, que tan sols podien defensar-se de les escomeses blaves. Amb 15-25 al marcador la partida prenia color blau i així es reflexava a les travesses. Res més lluny de la realitat. Tant Soro com Puchol són dos jugadors que poden jugar de tu a tu, de poder a poder, equilibrant forces i errades. Una vegada més el percentatge d’errades no forçades, sobretot en la primera part de la partida, fou ínfim per part dels dos escaleters. Si Puchol es descarregava caiguda d’escala, Soro la tornava per davant més llarga encara. Si Soro III buscava la careta, Puchol II la va trobar cada vegada que ho intentava. Per este costat, la partida anava molt igualada. La partida s’havia de resoldre per la part dels mitgers. D’una banda teníem la pilota violenta de Javi, difícil de dominar i sempre obligada per al contrari. De l’altra, la pilota ben jugada de Dani. Cada colp que executa este jugador té el seu sentit. Quina manera de baixar-la, trobar les caretes, girar-la quan toca. Entesos que ha minvat la pegada però la seua pilota sempre troba el forat del contrari. Amb iguals a 30 la partida entrà en un joc decisiu que acabà beneficiant als blaus i ben bé pogué condicionar el resultat final. Puchol, ben segur tota la vesprada i apoderant-se dels colps definitius, afinà el dau alt i moll per trobar l’esquerra del Soro que tot i que la passava ho aprofitava Javi per tornar a carregar. Per ahí se’n va anar la partida ja que a partir d’este joc el marcador s’enfilava ràpidament del costat dels blaus fins a posar el 35-55 al lluminós. Amb tot, la parella roja en cap moment va baixar els braços. Soro III, amb una càrrega de treball considerable durant l’hora i mitja llarga de partida, encara tingué forces per restar tot el que li arribava mentre Dani no se n’oblidava de baixar-la cada vegada que entrava en joc. El 45-55 podia haver donat lloc a emocions més fortes però finalment Puchol, molt efectiu buscant l’escala i a pilota parada, apaivagà l’espenta final dels rojos.

No hi ha dubte que amb estos quatre jugadors sobre la canxa, referència cadascun al seu lloc, les condicions de joc milloren exponencialment. Moltes són les partides que estan fent afició els dissabtes a Pelayo. Esperem que continue l’espectacle.


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
 
Cèsar Ferrandis