elmusa

La partida del dissabte [4-06-16]

Cal dir-ho des de bon començament. El dissabte passat es va retre homenatge a la pilota valenciana sobre les lloses del trinquet de Pelayo. Quatre jugadors, en una vesprada que serà difícil d’oblidar, van oferir el bo i millor de la pilota actual amb tot un repertori de destresa, tècnica, ofici, potència i capacitat competitiva. Quan el joc de pilota frega l’excel·lència hi ha pocs espectacles esportius que expressen major comunió entre l’espectador i els jugadors. Quan la pilota, interactuada en tot moment des de l’escala per l’empenta del públic, participa d’una simbiosi emotiva amb els jugadors ja és impossible l’errada. Ara aquell rebot que ha passat pel gir de cintura que ha fet bona part de l’escala amb el jugador, ara aquella pilotada alçada amb l’esquerra per la força que ha fet l’espectador del costat de la corda, ara…El trinquet sencer va jugar totes i cadascuna de les pilotades que els jugadors passaven una i altra vegada en un deliri d’exaltacions i admiracions que posava l’escala en peus i escanyolia les goles en un crit d’emoció. Visca la pilota i coixinets a l’aire!

I això que la segona partida de la Copa Diputació, la que enfrontava la parella de Puchol II i Monrabal, de roig intens, contra Pere-Roc II i Jesús de Silla, de blaus llargs, havia començat temptejant les possibilitats de cadascú en una estratègia que semblava que anava a dominar la posició des del dau. Ben prompte però, Pere-Roc trencà un joc del rest amb l’entrega i l’efectivitat que caracteritza este jugador i els rojos començaren a jugar a contracorrent. Pere-Roc des del dau, amb la ferida de Monrabal, es descarregava contra un Puchol que en els primers jocs no acabava d’apamar el fet d’abastar tanta canxa mentre Monrabal aixava. Quan Pere-Roc la movia, a dures penes Puchol podia tocar l’escala des d’on el de Benidorm tornava a carregar o el de Silla rematava davant la corda. La feta de dau de Pere-Roc hui en dia té molt de recorregut. El 30-40 imperava al marcador.

Va ser però en el moment que el duet de roig va traure un joc del rest que vingueren les emocions i el joc de bé a bé en un mar d’aplaudiments i reconeixements cap a tots quatre jugadors. Monrabal, molest amb ell mateix perquè no acabava d’arredonir el quinze durant bona part de la partida, va fer cas del consell de Puchol: açò es tracta de passar-la i passar-la. I tant que la va passar! Jugava de saló mentre Pere-Roc i Jesús no es quedaven arrere. Es passaren pilotes de totes les maneres i des de totes les posicions. El 45-40 a favor dels rojos consumava una remuntada lluitada pam a pam. No debades, els blaus tingueren en dos jocs val net per capgirar la situació però finalment es marcava el 60-45.

I què volen que els diga, Puchol II mereix un capítol a part. Quan un jugador és capaç de tindre una sola errada no forçada en tota la partida és molt difícil de guanyar-li. Ell va sustentar tots els arguments de la partida.  Passar-la i passar-la i tornar-la a passar: per davant, de rebots que menystenen les lleis de la física, aquella esquerra equilibrada…Mentre Monrabal la rodava sense acabar de fer-li mal a Pere-Roc, venia Puchol amb el seu bot de braç definitiu per acabar el quinze. En un últim joc memorable, resum del que va estar tota la partida, Jesús va fer front fins a l’extenuació a la pilota corredissa de Puchol per mirar de posar el 55-50 al marcador i a vore vindre, però el de Vinalesa, físicament imponent, sempre a lloc i amb una solvència aclaparadora, alçà un val i quinze en contra que soterrava definitivament les aspiracions blaves. La Copa Diputació donarà molt a parlar este mes. Estarem atents.


Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
 
Cèsar Ferrandis