Fem Pilota - Capçalera

La partida del dissabte [28-5-16]

Heus ací un jugador que es fa dir sí senyor: Soro III. Este jugador ha estat capaç d’afrontar en menys de vint-i-quatre hores dos reptes esportius de la màxima exigència. Si el divendres a la nit ens deixava a tots bocabadats a Vilamarxant amb una exhibició de recursos tècnics i poders en la posició de mitger, sí, de mitger, el dissabte formava part del cartell sabatí de Pelayo en la posició de rest, la seua. Tots dos reptes esportius amb el mateix resultat: la victòria. Este cronista vol deixar ací constància dels mèrits d’un jugador que s’ha guanyat a pols el reconeixement del món pilotaire. Posseïdor d’una força fora mida, amb els anys ha guanyat solera i ofici. Gosar fer front a tres mitgers jugant fora del seu lloc natural, en una partida de mitgers contra rests que recordarem durant molt de temps, solament és a l’abast dels triats. Acompanyat d’un alt esperit competitiu i una professionalitat que l’honora, està marcant un ritme i una continuïtat que a hores d’hora pocs li poden discutir. Sens dubte, és un puntal necessari en la pilota actual. Se’ns farà llarg este mes sense Soro III fora dels trinquets.

No van tindre però molta sort els espectadors que van fer cap al trinquet de Pelayo el dissabte. La partida, plena de bones intencions, aplegava un bon cartell a benefici d’ Adelante África, una organització no governamental a Uganda per tal de desenvolupar recursos educatius per als xiquets. Fins al trinquet s’acostà una bona quantitat de públic i antics jugadors com ara Pigat II, Vinyes o Puchol I per mostrar tota la seua solidaritat. I dic que no van tindre sort els espectadors perqué mentre l’equip roig, encapçalat per Soro III, Jesús de Silla i Monrabal començaren a jugar, l’equip blau, amb Miguel de Petrer, Javi de Massalfassar i Tomàs II encara estaven al vestidor arranjant-se les mans. Amb 40-15 al lluminós van fer acte de presència els blaus però ja era massa gran l’avantatge. Soro, després del repertori de colps del dia anterior es va dedicar a jugar per a Jesús, que va fer una exhibició com no feia temps. Li calia una partida com esta al de Silla per agafar confiança. La seua pilotada sempre ben jugada i correguda de mà era fonda i efectiva. Li recorde molt poques errades. Sempre ha estat un jugador fi el de Silla que tal volta li ha faltat continuïtat. El dissabte estigué com els seus millors dies. Monrabal s’encarregava de rematar molts quinzes. Per la seua part, els blaus, quan van eixir del vestidor, l’únic que va respondre va ser Miguel amb el seu carxot i el quinze ben fet. L’únic joc que es va disputar i que tal vegada poguera haver canviat la partida fou amb el 45-25. Es van vore els millors colps de la vesprada, amb un Javi jugant per moments de tu a tu a Jesús i Miguel restant tot el que li arribava, esquerra molt aplaudida inclosa. No hi hagué remuntada però. Els rojos tancaven el joc i la partida: 60-25. Llàstima que este dissabte no coincidiren les bones intencions amb les bones emocions. 
 
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de: La partida del dissabte

Cèsar Ferrandis