elmusa

Sobre les pintures del trinquet de Sagunt

Amics del Món Pilotaire que esteu tan molestos amb la imatge que de la Pilota s'ha donat a través de les recents pintures en el Trinquet de Sagunt.
 
Permeteu-me uns pensaments fruit de la meua experiència personal així com de la meua formació professional i artística.
 
Vull opinar des de tres fronts, a saber, l'Esportiu, el Social i l'Artístic.
 
Des del punt de vista Esportiu, tan sols dir que en el món de la Pilota hi ha una inèrcia enorme, que impedeix els canvis substancials, sense recordar que, al llarg dels temps, eixos canvis s'han succeït de manera ininterrompuda, des del joc en Els Carrers enfrontat al joc en els Llocs Tancats, fins als distints acoblaments de les dues modalitats, portant a la Galeria Coberta per al públic en el Trinquet “Europeu”, mentrimentres que entre nosaltres es va acoblar eixa solució a la idiosincràsia d'estar el públic en els Laterals (Després voreres).
 
Supose que algun de vosaltres sabreu que, els darrers 32 anys, estic dient (ningú em fa cas) que, inclús mantenint la pista de joc d'un Trinquet en la seua concepció tradicional, no per això s'ha de mantenir la idea d’acollir el públic només en les escales i les galeries, havent-se arribat al destrellat de “millorar” les parets amb l'addició d'una paret de vidre damunt l'escala, perdent un 35 % de visió de la pista, així com ‘cap visió’ de la jugada de careta en la modalitat del raspall, cosa que denuncie des d'aquella època en tots els fòrums on he tingut ocasió de parlar.
 
Des del punt de vista social, tan sols opinar, personalment, que el trinquet, igual que ocorre a Euskal Herria, hauria d’ésser un lloc d'unió, relació social i acollida per al poble, de manera que no hauria de doldre'ns, tot al contrari, que es feren uns altres tipus d'activitats, lúdiques, esportives i socials, sobretot les socials.
 
Supose que haureu vist com un frontó en les terres basques, és el lloc dels mítings polítics i trobades solidàries de qualsevol tipus, així que al meu entendre, hauríem d’usar els nostres trinquets per a gran nombre d'activitats, amb respecte i dignitat, però com és natural, donant prioritat a la pilota valenciana.
 
Finalment, des del punt de vista artístic, vull comentar que el tema de la “màscara” que se li ha posat al Trinquet de Sagunt, no estaria gens malament si s'hagués tingut en compte la sensibilitat del nostre món tradicional i no amb una ostentació colorista allunyat de la imatge i el fons de la Pilota.


Mural del Trinquet de Sagunt. Fotografia: costumaridurbà.blogspot.com
 
M'agradaria emportar-vos al coneixement d'un procés d'evolució artística i social que va ser el Muralisme Mexicà, un moviment artístic i social, que va permetre al poble mexicà expressar les seues inquietuds polítiques i socials al terme de la Revolució Mexicana, és a dir a principis del segle XX, alliberant-se de la pressió i criteris estètics europeus, en busca d'una personalitat pròpia que defengués allò intrínsecament mexicà, arrelat en la història i cultura del poble, amb el màxim respecte a la tradició però suposant una explosió, que va rebentar els rancis criteris del moment.
 
A ell es van acollir els millors pintors, intel·lectuals i revolucionaris per a donar al poble una valoració de la seua pròpia personalitat, i molt especialment als grups indígenes, mestissos i aquells amb la capacitat econòmica mitjana i baixa.
 
Han sigut molts els pintors que destacaren, però ací només vull recordar el Dr. Atl (Gerardo Murillo), Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, i molts més.
Va ser en 1923 quan el Muralisme “Va esclatar”, sobretot amb figures d'un valor exponencial, donant-se el cas anecdòtic d'arribar a crear-se una autèntica pugna entre Pablo Picasso, Henri Matisse i Diego Rivera, amb motiu d'un encàrrec per pintar el famós "Man àt the Crossroads" (L’Home en l'Encreuament ), treball que al final va realitzar Diego Rivera, sobre temes tan seriosos com el Món Capitalista, Charles Darwin i la seua Teoria de l'Evolució, el Poble reprimit pel Poder, i tot això contraposat al món socialista, amb les imatges d’Engels, Marx i Trotski.
 
Aquest mural havia sigut encarregat per Nelson Rockefeller, i ell no va poder acceptar aquest missatge, així com la imatge de Lenin acompanyant un Rus i un soldat Americà negre, per la qual cosa el mural va ser destruït, tot i que, passat un any, Rivera el va tornar a pintar al “Palacio de las Bellas Artes” de la Ciutat de Mèxic.
 
Com es pot observar, el missatge d'un mural pot ser molt variat, alliçonador i formatiu, però sempre que hom li done un contingut d'acord amb el que significa i es pretén, de manera que em pregunte:
 
“”Com hagueren expressat el seu art i el seu missatge aquells mestres respecte al món de la pilota i la seua realitat social ?””
 
Difícil resposta, que em sembla que poc o gens s’haguera correspost amb l’acolorit i floral resultat de Sagunt.
 
Així doncs ma opinió és:
 
Obertura de mires, la vista fixada en la utopia respecte al nostre joc, braços oberts al progrés, etc., però consultant i no creient-se ningú estar en possessió de la veritat absoluta, i com em deien els majors quan essent menudet em vaig criar a l'Horta de Russafa:
 
“Qui més sàpiga que més diga”.
 
Senyors de l'Ajuntament:
 
Tant costava la comunicació i l'adequació de l'art a la pilota valenciana ?.
 

Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V